ÍndiceIBERCAJA - Ibercaja Obra Social

Tècniques de gravat utilitzades per Goya
en la sèrie d’Els Desastres de la Guerra
ARTURO ANSÓN NAVARRO. UNIVERSITAT DE SARAGOSSARO ANSÓN NAVARRO. UNIVERSIDAD DE ZARAGOZA
Quan Goya va realitzar la sèrie de gravats coneguda com Els Desastres de la Guerra, entre el 1809 i el 1815, era ja
un expert gravador, doncs una dècada abans ja havia fet la importantíssima i àmplia sèrie dels Capritxos, publicada el
1799. En els Desastres també va utilitzar com a tècnica general, present en tots ells, la de l'aiguafort, que va combinar,
segons els efectes que volia aconseguir, amb altres tècniques de gravat calcogràfic (sobre planxa de coure), com
el burí, la punta seca, el brunyidor, l’aiguatinta i, especialment en aquesta sèrie, l’aiguada.
Combinant l'aiguafort amb el burí, la punta seca i el brunyidor, tradicionals dins del gravat calcogràfic, Goya va aconseguir
efectes de major intensitat dels negres i forts clarobscurs, que donaven més dramatisme i violència expressiva
a les figures i a les escenes. La combinació d'aiguafort i aiguada, associades a la punta seca, el burí, amb tocs de brunyidor,
i en alguns casos amb l’aiguatinta, serà la més habitual. Amb aquesta associació el pintor aragonès va aconseguir
escenes amb efectes més pictoricistes, amb abundants matisacions plàstiques i tonals. D’aquesta manera, depenent
de les sensacions que volgués transmetre en les seves escenes, Goya triava unes tècniques de gravat o unes altres.
Vegem, breument, quines eren aquestes tècniques que va utilitzar en Els Desastres de la Guerra.
El gravat calcogràfic emprat per Goya en els Desastres es fa sobre una planxa de coure (en altres casos de zinc, o
d'acer), mitjançant la talla del dibuix a representar en buit. Les línies del dibuix es fan sobre la planxa, amb un instrument
amb punta, el burí, o bé mitjançant un procediment químic, l'aiguafort, o combinant tots dos, com farà Goya.
Sobre la planxa de coure apareixen uns solcs o esquerdes, que després seran emplenats per la tinta, que deixarà la
seva petjada gràfica quan es procedeixi a imprimir la planxa gravada sobre el paper, amb un corró o un tòrcul o premsa
per gravar.
La tècnica a burí o talla dolça consisteix en incidir sobre la planxa de coure amb el burí, instrument format per una
barra d'acer de secció quadrada amb el vèrtex o punta tallat a bisell i amb punta afilada. Es fa servir amb la mà; pressionant
amb el burí es van traçant els dibuixos que conformaran el gravat. Si s'exerceix més pressió sobre la planxa,
el solc o esquerda serà més gran, i penetrarà més quantitat de tinta donant com a resultat tons més intensos sobre el
paper; en canvi, una lleu incisió permetrà efectes més suaus, menys intensos.
Una altra tècnica i instrument de treball directe és la punta seca. Consisteix en fer les incisions sobre la planxa de coure
amb una agulla d'acer de secció circular amb la punta agusada. Es fa a pols, mantenint-la en posició gairebé vertical,
49