ÍndiceIBERCAJA - Ibercaja Obra Social

1868). Aquest criat era Luis Gil Ranz. Alcaide Ibieca ens dirà que Goya, temorós que els esbossos que havia fet el pintor
a Saragossa poguessin comprometre’l seriosament si queien en mans dels francesos, els va cobrir «amb un bany
que després no va poder treure, i va quedar inutilitzat aquell treball».
Al cap d'uns dies d'estada a Fuendetodos, Goya i Luis Gil Ranz van emprendre el camí de retorn a Madrid, malgrat el
fred gairebé hivernal i els perills de les circumstàncies bèl·liques. Des de Fuendetodos partirien a Villanueva de Huerva,
i des d'allà a Cariñena, on s'incorporarien al Camí ral que arribava a Madrid. Seguirien per Daroca i Used a Molina de
Aragón, ja a terres de Castella, i des de Molina a Marachón, Alcolea de la Pineda i Torremocha del Campo. El trajecte
fins allà va ser ple de perills i, sens dubte, els dos viatgers evitarien els grans nuclis de població. El 25 de novembre
la avantguarda de les tropes franceses havien arribat a Sigüenza, el 3 de desembre les tropes espanyoles de Castaños
estaven a Guadalajara, i les tropes del mariscal Ney que avançaven des de Saragossa cap a Madrid pel Camí ral
havien estat massacrades pels espanyols que els atacaven. Per tant, Goya i Gil Ranz es van haver de trobar amb aquests
enfrontaments durant el camí i el que van poder observar va ser terrible. Goya ho plasmaria en alguns dels seus Desastres
més durs: la fugida de la gent dels pobles davant l'arribada de les tropes franceses, enfrontaments de patriotes
espanyols contra els invasors, assassinats i repressió de la població civil, cadàvers amuntegats o dispersos al llarg del
camí i pels pobles, en els quals hi havia hagut lluita i venjança dels francesos... Osorio i Bernad, a qui li havia narrat
el fill de Gil Ranz, ens diu sobre aquest tema que el viatge de retorn a Madrid va ser molt perillós per a Goya i el seu
jove deixeble, ja que en una ocasió la sordesa de Goya i l'haver de parlar-li Gil «mitjançant l'alfabet dels sordmuts»
van fer que els confonguessin amb espies «i haguessin de refugiar-se al poble natal de Gil Ranz (Renales), i esperar
allà el moment oportú per traslladar-se a Madrid». Efectivament, el poble alcarreny de Renales, a poca distància de
Torremocha del Campo, on havia nascut Gil Ranz, seria un refugi segur per a tots dos fins que el camí ral quedés buit
de combatents.
El gruix del gran exèrcit francès que en aquesta ocasió acompanyava el mateix Napoleó en persona, després de derrotar
el petit exèrcit espanyol del general Sant Joan a la batalla de Somosierra, va avançar cap a Madrid sense massa
resistència i va ocupar la capital el 4 de desembre, després d'un conat de defensa anàrquica i desesperada de les poques
forces espanyoles que la defensaven i la signatura de la capitulació pel general Tomás Morla i don Bernardo de Iriarte
davant del general francès Berthier. Un matí, a mitjan desembre, Napoleó, acompanyat pel seu seguici, partint del seu
campament instal·lat a Chamartín, va entrar a Madrid i es va dirigir pel carrer Major al Palau Reial; entrant en ell, en
el primer replanell de l'escala principal, recolzant la seva mà sobre un dels lleons que aguanten la balustrada, va exclamar:
«Je la tiens, enfin, cette Espagne si desirée», tal com va escriure Mesonero Romanos a les seves Memorias de
un sesentón.
El 23 de desembre de 1808 apareix la signatura de Goya en el jurament de fidelitat a Josep Bonaparte, registrat al
carrer de Valverde número 15: «Dn. Francisco Goya», ocupant tota la pàgina. Això significaria, en principi, que en
aquesta data Goya ja havia tornat a Madrid. Resulta estrany, però, que signés amb el «Dn.», i no inclogués el «de»,
17