ÍndiceIBERCAJA - Ibercaja Obra Social

utilitzat per a altres gravats anteriors, com és el cas de la planxa del Paisatge amb penyal i cascada, que va partir en
dues meitats, i sobre el revers de les quals Goya va gravar els Desastres 14 i 30, o la del Paisatge amb penyal, edificis
i arbres, en el revers partit dels quals va fer els Desastres 13 i 15.
Els dibuixos per al grup de gravats dedicats a la fam a Madrid els aniria preparant gairebé alhora que succeïen els esdeveniments,
és a dir, el 1811 i el 1812. L'execució dels gravats, en canvi, molt possiblement, com una bona part dels
de la primera part dels enfrontaments bèl·lics i violència de la guerra, els faria un cop aquesta havia acabat, ben entrat
el 1813 i durant els primers mesos del 1814, en un ambient una mica més relaxat i ja amb la possibilitat d'adquirir
planxes o làmines de coure. Així mateix, faria proves d'estat de les mateixes, algunes de les quals ens han arribat amb
una qualitat d'impressió extraordinària.
Quan Ferran VII va entrar a Madrid a mitjans de maig de 1814, després d'abolir la Constitució del 1812, suspendre
les Corts de Cadis i suprimir tots els decrets i decisions preses, els desitjos de Goya de publicar la seva sèrie de gravats
es van enfonsar. En una nova situació d'absolutisme i opressió mai es permetria publicar unes imatges tan dures i impactants,
en les que el poble espanyol era el protagonista de les escenes. Caldria esperar que millorés la situació política.
La repressió contra els liberals i l'actitud del monarca i dels reaccionaris pel que fa a les llibertats i a les mesures i decisions
preses pels liberals de Cadis, impulsarien Goya a realitzar el tercer grup de gravats, els ‘Capritxos emfàtics’. Actualment
es pensa que haurien estat executats immediatament després del retorn del «Desitjat» i de la reimplantació de
l'Antic Règim; és a dir, el 1814-1815, enfront d'opinions mantingudes anteriorment que havien situat la seva execució
al llarg del Sexenni Absolutista (1814-1820), i fins i tot en el període del Trienni Liberal (1820-1823). Els papers
dels gravats de les proves d'estat i dels de la sèrie completa que Goya va lliurar a Ceán Bermúdez, per les marques
d'aigua que porten també corresponen a aquests anys. Penso que la seva realització troba el seu sentit com a reacció
emocional i intel·lectual de Goya enfront de l'absolutisme fernandí que es va imposar per la força; per tant durant la
segona meitat del 1814 i primers mesos del 1815, ja que immediatament després, en frustrar-se l'edició dels Desastres
pels motius polítics que hem comentat, Goya es va embarcar en la sèrie de gravats de La Tauromàquia, posada a
la venda l'octubre de 1816, i amb la qual el pintor aragonès va creure que trauria molts beneficis econòmics, cosa que
no es va complir.
A més de les planxes que es troben actualment a la Calcografía Nacional de Madrid, es conserven diverses proves d'estat
en diferents museus del món, així com una col·lecció completa de gravats definitius feta per Goya, que va regalar
al seu amic Juan Agustín Ceán Bermúdez, i que avui posseeix el British Museum de Londres. Aquesta col·lecció estava
formada per 85 gravats, i Goya li va posar el títol manuscrit de «Fatals conseqüències de la sagnant guerra d'Espanya
amb Buonaparte. I altres capritxos emfàtics, en 85 estampes. Inventades, dibuixades i gravades pel pintor original D.
Francisco de Goya i Lucientes. A Madrid», al que posteriorment es va afegir un altre comentari per dir que aquest exemplar
es va enquadernar i va ser lliurat per Goya a Ceán Bermúdez perquè aquest corregís els epígrafs i la portada, i que
els epígrafs eren de la mà de Goya.
23