ÍndiceIBERCAJA - Ibercaja Obra Social

sevol paisà que a partir d’ara justifiqui haver mort un francès, serà recompensat amb cent seixanta rals billó, pagaders
de qualsevol fons públic, que hi hagi al seu poble, per privilegiat que sigui; i quan ni així hi hagués cabal, li serà satisfeta
aquesta summa per un fons particular que s'ha remès ja a l'Estat Major d'aquest Exèrcit (contrari al francès), havent
de ser suficient per a justificació l'haver executat la mort d'un enemic, certificació de la justícia o del rector del poble
més proper, i que alhora presenti una peça de vestuari del difunt. Serà també recompensat amb cent vint rals billó qualsevol
paisà que presentés als caps militars un itinerari de l'exèrcit enemic, i prenent certificació que ho acrediti, li serà
satisfeta aquesta gratificació en els mateixos termes que s'han prescrit en l'apartat antecedent. Els individus dels cossos
de preferència i reserva que en particular volguessin dedicar-se a hostilitzar l'enemic i promoure la seva deserció,
podran fer-ho, obtenint abans el beneplàcit; i a més de les recompenses que queden indicades per a cada enemic que
matessin o presentessin, se'ls bonificaran durant el temps que es lliurin a aquest servei. Recomano a V. encoratgi l'esperit
d'aquells que es presentin a tan útil empresa, assegurant-los que serà infalible la recompensa; i que si hi hagués
algun que es distingís amb especialitat, sigui donant mort a molts enemics, o proporcionant-los la deserció i presentació,
serà premiat amb justa recompensa’ [sic]».
No obstant això, cada vegada es veia més difícil que per la força dels explosius o de les armes es pogués entrar a les
fortaleses dels francesos. Per això la idea de matar per enverinament, ja sigui dels cavalls primer, o dels mateixos soldats,
va ser la més aplaudida per alguns dels eixelebrats antifrancesos. D'aquí ve l'anomenada ‘conspiració dels verins’.
Ara, desgraciadament per a la nostra història, el gran protagonista serà Mn. Coret. D'ell tenim un singular i famós
«paquet», un «lot» que va ser trobat per un comissari anomenat De Beaumont que alhora inclou molts documents autògrafs
que podrien constituir un autèntic tractat de com enganyar l'enemic. Tot i que Coret ens diu en la instància enviada
al bisbe de Barcelona Sichar que aquesta acció no va motivar cap víctima, sabem que va emmetzinar el pa de la Ciutadella
de Barcelona, l’aiguardent de Tarragona, el vi del castell de Llinars, i les cisternes d'Hostalric i Mataró. Quan
tots aquests soldats i els seus cavalls –segons afirmava Coret– estiguessin moribunds, llavors entrarien les tropes de
Lacy a les seves fortaleses militars. Però això mai va succeir. Mn. Coret avisaria els ja enverinats perquè busquessin
reforços i expulsessin als soldats de Lacy. No obstant això, sí es van causar morts i es van produir no pocs maldecaps.
Transcrivim a continuació alguns paràgrafs molt significatius de com es tramaven els enverinaments i què es pretenia
amb ells.
«Lacy s'ha complicat en extrem fent entrar un fidel espanyol a treballar a la Ciutadella de Barcelona per preparar la
cosa (el verí) i espera avisos de moment. Tan bon punt estigués tot a punt s'informaria a Lacy del dia i hora en què
operaria el seu remei (verí), o sigui l'efecte nociu dels verins. Llavors començarien els senyals per entrar l'exèrcit a la
Ciutadella. Coret els farà des del cim d'un terrat, llançant coets, i fent brillar llumins o focs artificials. Aquests senyals
que haurà de repetir el Senyor Matas a Tiana a la muntanya «l'Home» (Turó de l’Home), i diversos observadors també
en altres cims. Així, morts els cavalls i moribunds els soldats, ben aviat s'hauran de traslladar a Lacy totes les circumstàncies
per petites que siguin d'aquest gran assumpte. Al primer avís que fes Coret, el General Lacy baixarà al
Vallès, i immediatament quedarà arreglada la seva marxa cap a Barcelona per a conquerir-la, a tenor dels senyals
següents…».
141