ÍndiceIBERCAJA - Ibercaja Obra Social

61
Si són d’un altre llinatge
Aiguafort, aiguada, punta seca i burí
155 × 205 mm
Com en els Desastres 54 i 58, Goya torna a presentar-nos les dues realitats que van
coexistir durant la fam de Madrid del 1811-1812: d'una banda la majoria de la població
que va patir la gana i les malalties, representada pels moribunds i famèlics de
l'esquerra de l'escena; i d'una altra els acomodats i afavorits per les circumstàncies,
vestits elegants, molts d'ells col·laboradors de les autoritats josefines. Aquests són
d'un altre llinatge. Davant del necessitat que fa l'esforç d'incorporar-se per demanar
almoina, de grafia simplificada i amb predomini del blanc, estan els burgesos de la
dreta, els afavorits, pels que la gana no va ser un tràngol tan dur. Goya fa una crítica
social clara, ressaltant l'actitud insolidària d'aquests vers els humils i classes mitjanes,
que són els que van patir massivament la fam i les malalties, que van provocar
més de quinze mil morts.
118
61
Si son de otro linage
Aguafuerte, aguada, punta seca y buril
155 × 205 mm
Como en los «Desastres» 54 y 58 Goya vuelve a presentarnos las dos realidades que
coexistieron durante el hambre de Madrid de 1811-1812: de una parte la mayoría
de la población que padeció el hambre y las enfermedades, representada por los moribundos
y famélicos de la izquierda de la escena; de otra parte, los acomodados y favorecidos
por las circunstancias, elegantemente vestidos, colaboradores muchos de
ellos de las autoridades josefinas. Ésos son de otro linaje. Frente al menesteroso que
hace el esfuerzo de incorporarse para pedir limosna, de grafía simplificada y con predominio
del blanco, están los burgueses de la derecha, los favorecidos, para los que
el hambre no fue un trance tan duro. Goya hace una clara crítica social, resaltando la
actitud insolidaria de éstos hacia los humildes y clases medias, que eran los que padecieron
masivamente el hambre y las enfermedades, que provocaron más de quince
mil muertos.