ÍndiceIBERCAJA - Ibercaja Obra Social

7
Quin valor!
Aiguafort, punta seca i burí
158 × 209 mm
Aquesta escena es refereix a un personatge concret, Agustina Zaragoza i Domènech,
coneguda després de la seva proesa durant el Primer Setge de Saragossa com ‘Agustina
d'Aragó’, que va esdevenir la més famosa de les Heroïnes dels Setges. Alcaide
Ibieca ens va relatar la seva proesa del 2 de juliol de 1808: «veient callats els focs
de la bateria (del Portillo), Agustina d’Aragó, que s’havia quedat al setge moguda
per un impuls extraordinari, i desitjosa de venjar la pèrdua de tants valents que entre
el dia anterior i aquell matí havien mort, en veure que moria el darrer artiller, i que els
francesos estaven a punt d’aconseguir els seus objectius, va encendre la metxa, i disparant
el canó de vint i quatre carregat a metralla, va causar una destrossa i mortalitat
extraordinàries».
Goya va representar Agustina disparant el canó sobre un munt de cadàvers d’artillers
espanyols morts, sense mostrar-nos el seu rostre, i en un espai de gran simplicitat escenogràfica.
El defensor que està d'esquena, en primer terme, és semblant al que
pintaria Goya en posició contrària, sota el cavall en primer pla, a Tres de Maig de
1808 a Madrid.
64
7
Qué valor!
Aguafuerte, punta seca y buril
158 × 209 mm
Esta escena está referida a un personaje concreto, Agustina Zaragoza y Doménech,
conocida tras su proeza durante el Primer Sitio de Zaragoza como Agustina de Aragón,
que se convirtió en la más famosa de la Heroínas de los Sitios. Alcaide Ibieca
nos relató su proeza del 2 de julio de 1808: «viendo callados los fuegos de la batería
(del Portillo), Agustina Aragón, que permanecía en el sitio, movida de un impulso
extraordinario, y deseosa de vengar la pérdida de tantos valientes que entre el día
anterior y aquella mañana habían perecido, al mirar que el último artillero espiraba,
y que los franceses iban a lograr sus intentos, tomó gallardamente la mecha, y disparando
el cañón de a veinte y cuatro cargado a metralla, causó una destroza y mortandad
extraordinaria».
Goya representó a Agustina disparando el cañón sobre un montón de cadáveres de
artilleros españoles muertos, sin mostrarnos su rostro, y en un espacio de gran simplicidad
escenográfica. El defensor que está de espaldas, en primer término, es semejante
al que en posición contraria pintará Goya, bajo el caballo de primer plano, en
el «Tres de Mayo de 1808 en Madrid».