ÍndiceIBERCAJA - Ibercaja Obra Social

No van ser simples projectes. És cert que, desgraciadament, hi va haver verí a les aigües i al pa. Contra les malifetes
de Mn. Coret tenim un valuós testimoni de primera mà en la narració d’Heinrich Raaf, soldat que lluitava al bàndol
francès. El seu testimoni fa esborronar qualsevol individu mínimament sensible i humanitari. I era un sacerdot el causant!
«Ens retirem –afirma Raaf– a Barcelona (estiu del 1812) i ens instal·lem de nou a la fortalesa de Montjuïc. Un matí,
com era ordinari, havíem rebut la ració de pa. El company d'habitació volia menjar-se’l ja, mentre jo m'ocupava de la
neteja de les meves coses. Jo vaig insistir que ell mengés sol, però va decidir esperar-me fins que jo estigués llest. Ja
recollia les coses i ens disposàvem a menjar junts, quan es va sentir de la falda de la muntanya un soldat que tocava
la corneta amb totes les seves forces. Quelcom extraordinari passava i tothom es va reunir, expectant, mentre la corneta
repetia el toc i pujava la muntanya. Ens assabentem que treballadors espanyols empleats en els magatzems militars
i en la fleca havien enverinat la massa de farina de 16.000 racions de pa. Haguéssim mort milers de nosaltres si
aquest execrable fet no hagués estat descobert a temps, la qual cosa va succeir per pura casualitat. Les persones ocupades
al forn eren escorcollades acuradament quan sortien del local, per evitar que poguessin endur-se peces de pa.
Un forner de Nassan durant la nit del dia anterior havia amagat una peça de pa sota la camisa, entre el braç i el cos,
i va passar sense dificultat el registre. En tornar a la caserna, els seus companys ja dormien a terra. Llavors ell es va
menjar el pa tot sol, donant les engrunes al seu gos. Un company que es va despertar li va demanar un tros d'aquell
pa, però ell va respondre: «l’he comprat a la ciutat», i se’l va continuar menjant. L'endemà el forner i el seu gos estaven
morts i el metge va assegurar que havien estat enverinats. Aquest mateix dia havien fugit dos ciutadans respectables
i el responsable del magatzem. Des d'aquell dia es distribuïen galetes portades directament de França entre els
soldats i caps francesos».
I en un altre fragment afirma:
«La tropa francesa tenia prohibit beure de les fonts públiques, perquè els espanyols acostumaven a enverinar-les contra
nosaltres».
També sabem que durant els anys 1811 i 1812 van entrar almenys cinc-cents pacients enverinats a l'Hospital de la
Santa Creu de Barcelona, amb fortíssimes diarrees, sobretot soldats. Alguns van morir. En tenim testimonis a l'arxiu
de l’Hospital de la Santa Creu, avui Sant Pau de Barcelona.
Totes aquestes conspiracions i plans eixelebrats no podien acabar bé. Mn. Coret en seria l'autor i la causa del fracàs
alhora. Era doble espia. Cansat Lacy de tantes moratòries i fracassos de Coret, va concebre un pla que segons ell seria
definitiu: l'assassinat del General Matieu. Es va oferir per dur-lo a terme un espia francès que estava sota les ordres
de Mn. Coret. Aquest va entrar el 20 d'octubre de 1812 furtivament a casa del general governador Matieu, però abans
d'anar a l'estança de Matieu va matar el secretari d'aquest, el capità Lecger. Els crits de l'apunyalat moribund van alertar
els guàrdies i l'espia va haver de fugir de casa del governador. Aquests dies també s'havien trobat el lot i els manuscrits
que abans hem comentat. Tot això va mobilitzar la policia francesa, i molts espies —entre ells Mn. Coret— van
fugir de Barcelona. Coret va caure en mans de Lacy, que ara estava convençut que era un doble espia, i per aquesta
142