Portadillas Gaceta Suplementos - Sespas
Portadillas Gaceta Suplementos - Sespas
Portadillas Gaceta Suplementos - Sespas
You also want an ePaper? Increase the reach of your titles
YUMPU automatically turns print PDFs into web optimized ePapers that Google loves.
XIII Congreso SESPAS; 23(Espec Congr 1): 18-113 57<br />
jeres con antecedente de ASI refirieron peor autopercepción de salud<br />
actual (el 50% y 83% de las mujeres que declaraban salud mala o muy<br />
mala, habían padecido ASI y entre las que declaraban salud excelente,<br />
ninguna los había padecido; p = 0,003).<br />
Conclusiones: En la muestra estudiada, 1/3 de las mujeres refirieron<br />
haber padecido algún tipo de ASI y 2 de cada 10 sufrieron ASI graves.<br />
La prevalencia de ASI fue notablemente superior en las mujeres<br />
inmigrantes. Pocas mujeres explicaron esta situación y solo la mitad<br />
recibieron apoyo familiar. La experiencia de ASI se relaciona con una<br />
peor autopercepción de salud en el momento actual.<br />
Financiación. Premi Ferran i Salsas. Beca Institut Català de les Dones y<br />
Francesca Bonnemaison de la Diputació de Barcelona.<br />
O-099. ABUSO SEXUAL INFANTIL Y DISFUNCIONES<br />
SEXUALES EN MUJERES QUE RECIBEN ATENCIÓN<br />
PSICOLÓGICA EN LOS PROGRAMAS DE ATENCIÓN A LA<br />
SALUD SEXUAL Y REPRODUCTIVA (PASSIR) DE CATALUNYA<br />
C. Faro, X. Pujols, E. Pujol, L. Lopetegui, I. Fernández, M. Sentis,<br />
C. Pipó, S. López, et al<br />
IMAS; Ayuntamiento de Sant Andreu de la Barca; ICS; Fundació Gol<br />
i Gurina.<br />
Antecedentes/Objetivos: El abuso sexual en la infancia y adolescencia<br />
(ASI) está asociado al incremento de la problemática sexual y<br />
de pareja. Presentamos los resultados preliminares de una investigación<br />
más amplia para valorar la asociación existente entre el abuso<br />
sexual infantil, las disfunciones sexuales, la satisfacción sexual percibida<br />
y aspectos relativos a las relaciones de pareja.<br />
Métodos: Estudio: multicéntrico, descriptivo transversal. Muestra:<br />
503 mujeres mayores de edad, atendidas en visita psicológica<br />
sucesiva, seleccionadas a través de muestreo, que no se encontraban<br />
en situación de crisis aguda, ni sufrían trastorno mental severo. Variables:<br />
socio demográficas, de respuesta sexual, satisfacción en las<br />
relaciones afectivo-sexuales y antecedentes de ASI. Instrumento de<br />
medida: cuestionario estructurado auto administrado y anónimo de<br />
41 preguntas diseñadas adhoc. Análisis estadístico: Programa SPSS<br />
para Windows versión 15.0. Se han calculado los intervalos de confianza<br />
del 95% de las estimaciones. Nivel de significación estadística<br />
del 5% para contrastes de hipótesis bilaterales.<br />
Resultados: Refieren que han sufrido tocamientos (Grupo 1) un<br />
34,3% (n = 167), que fueron obligadas a tocar (Grupo 2) un 17,3% (n<br />
= 81), que intentaron tener con ellas una relación sexual con penetración<br />
(Grupo 3) un 18,1% (n = 87), y que sufrieron penetración no<br />
consentida (Grupo 4) un 10,5% (n = 48). Se encuentran diferencias<br />
significativas con las mujeres que no han sufrido ASI en la frecuencia<br />
de deseo sexual, tanto en el grupo 2 (p = 0,01), como en el 3 (p = 0,01)<br />
y el 4 (p = 0,005). En excitación sexual hay diferencias significativas<br />
en las mujeres del grupo 3 (p = 0,002) y 4 (p = 0,005). En capacidad<br />
orgásmica se detectan en el grupo 1 (p = 0,015) y 3 (p = 0,005). En<br />
aversión sexual se encuentran en el grupo 1 (p = 0,007), 3 (p = 0,006)<br />
y 4 (p = 0,013). No se encuentran diferencias significativas en satisfacción<br />
sexual percibida, en satisfacción afectiva y comunicación con<br />
la pareja. El ASI se asocia a una menor confianza, con diferencias significativas<br />
en el grupo 3 (p = 0,017).<br />
Conclusiones: El ASI afecta a la sexualidad de las mujeres estudiadas,<br />
con mayor frecuencia, en aversión sexual, seguida de dificultades<br />
de excitación y orgasmo. El ASI se relaciona con la polarización (siempre-nunca)<br />
de la vivencia del deseo sexual. La mayor presencia de disfunciones<br />
no se corresponde con la satisfacción sexual percibida. El ASI<br />
no imposibilita lograr un buen vínculo afectivo con la pareja y tener<br />
una buena comunicación. Puede verse incrementada la desconfianza,<br />
especialmente, si las mujeres han sufrido intentos de penetración.<br />
Financiación. Premi Ferran i Salsas. Beca Institut Català de les Dones y<br />
Francesca Bonnemaison de la Diputació de Barcelona.<br />
O-100. TELEVISIÓN Y TRASTORNOS MENTALES<br />
EN LOS JÓVENES CATALANES<br />
E. Calciati, M. Rodríguez Sanz, L. Rajmil, et al<br />
Agencia de Salud Pública de Barcelona; Unidad Docente de Medicina<br />
Preventiva y Salud Pública IMAS-UPF-ASPB; CIBERESP, Ciber de<br />
Epidemiología y Salud Pública; Agència d’Avaluació de Tecnologia<br />
i Recerca Mèdiques.<br />
Antecedentes/Objetivos: La utilización de televisión se ha relacionado<br />
con efectos adversos para la salud mental de los jóvenes. Por<br />
primera vez, la Encuesta de Salud de Catalunya (ESCA) del 2006 permite<br />
estudiar este fenómeno en España a nivel poblacional. El objetivo<br />
es analizar la asociación entre un excesivo consumo de televisión<br />
y un amplio abanico de trastornos mentales, afectivos y relacionales,<br />
en la población juvenil catalana.<br />
Métodos: Se realizó un estudio transversal. La población de estudio<br />
son los menores de 4 a 14 años, residentes en Cataluña y no institucionalizados<br />
(N = 1804). La ESCA incluye el test de salud mental<br />
Strengths and Difficulties Questionnaire (SDQ), que consta de 6 escalas<br />
tipo Likert, referentes a los problemas emocionales, conductuales<br />
y relacionales, a la hiperactividad, al comportamiento prosocial y a<br />
las dificultades totales. La variable dependiente es la probabilidad de<br />
trastorno mental, que se construye a partir de la puntuación de cada<br />
escala, a la que se aplican los puntos de corte propios del test que<br />
permiten clasificarla como normal o anormal. La variable explicativa<br />
es la utilización diaria de TV (1 hora o menos, y más de 1 hora), y las<br />
variables de ajuste son el sexo, la edad, la salud percibida, el nivel<br />
de estudios de la madre y la estructura familiar (biparental o no).<br />
Se estiman las prevalencias de trastorno mental en cada escala y se<br />
realiza un análisis bivariado mediante pruebas de chi cuadrado. Se<br />
construyen modelos multivariados de regresión binomial para estimar<br />
las razones de prevalencias (RP) y los intervalos de confianza al<br />
95% (IC95%).<br />
Resultados: El 30% de los menores ve más de 1 hora la TV, porcentaje<br />
que aumenta con la edad y al disminuir el nivel de estudios<br />
materno. El 13,8% tiene un probable trastorno mental en la escala de<br />
dificultades del SDQ. Esta proporción aumenta en los menores que<br />
ven más de 1 hora al día la TV (RP = 1,7, IC95% = 1,3-2,1), en los menores<br />
con madres de menor nivel educativo (RP = 2,2, IC95% = 1,5-3,3<br />
estudios primarios versus universitarios), y en los de familias monoparentales<br />
(RP = 1,8, IC 95% = 1,4-2,3). Todas estas asociaciones se<br />
observan en cada escala del SDQ, excepto en la prosocial.<br />
Conclusiones: La excesiva utilización de TV es un importante factor<br />
de riesgo de mala salud mental en los jóvenes, además del nivel<br />
socioeconómico desfavorecido y de la pertenencia a familias monoparentales.<br />
Es fundamental fomentar un debate sobre estos riesgos<br />
para aplicar medidas de protección de la salud con enfoque integral,<br />
en el ámbito familiar, médico-sanitario, educativo, así como en los<br />
propios medios de comunicación.<br />
O-101. FACTORES DE RIESGO QUE AFECTAN LA SALUD<br />
MENTAL EN CHICOS/AS: MODELOS DE ECUACIONES<br />
ESTRUCTURALES<br />
E. Villalonga Olives, A. Maydeu-Olivares, J. Palacio-Vieira,<br />
J.M. Valderas, L. Rajmil, J. Alonso, et al<br />
CIBER en Epidemiología y Salud Pública (CIBERESP); Unitat de Recerca<br />
en Serveis Sanitaris, Institut Municipal d’Investigació Mèdica (IMIM-<br />
Hospital del Mar) Barcelona; Departament de Personalitat, Avaluació<br />
i Tractament psicològic de la Facultat de Psicologia, Universitat de<br />
Barcelona; National Primary Care Research Centre, Manchester<br />
University; Agència d’Avaluació de Tecnologia i Recerca Mèdiques<br />
(AATRM), Barcelona.