Còpia de BLOC_M_AMB_TOTS_ELS_TEXTOS

Relats d’autor Tipologia textual: text narratiu
Trucs
Durant dies tractà d'aconseguir una cita amb la veu misteriosa. Després de molts vespres de
bregar-hi, la veu acceptà: demà, a les vuit a tal lloc. L'Enric es descrigué per tal de ser identificat:
vestit gris i clavell vermell al trau de la solapa. La veu ho trobà divertit. L'Enric se n'alegrà.
L'endemà a les vuit, per primera vegada en setmanes no era davant del telèfon. El lloc acordat era
ple de gent i ningú no se li presentà. No pogué saber si ella hi era o no; i, si hi era, qui era. Tornà a
casa, tard i torrat, amb claus massa grosses per a panys tan petits. A la següent trucada es
mostrà indignat. La veu digué que va ser-hi, a la cita, però que s'estimà més de no dir res i
contemplar com reaccionava. Emprenyat, l'Enric penjà el telèfon i, just quan el penjava, ja se'n
penedia, car s'adonava que ella ja no volia jugar més. Esperà inútilment una nova trucada que no
arribà. Dormí malament i l'endemà a les vuit del vespre el telèfon restà també mut, i quan tornà a
sonar, tres dies més tard, fou per a dir-li que el joc ja havia acabat, que ja l'atipava la història que
havia començat com una broma de col·legiala, per atzar, un dia que algú trucà, equivocant-se de
número, demanant per un tal Enric i repetint les xifres dues vegades, prou per a prendre'n nota i
començar el joc. Ara ja no trucaria més. L'Enric li demanà que es veiessin. Ella digué que no valia
la pena. Ell insistí. Ella negà rotundament. Ell tingué por que ella pengés i acceptà de no veure's a
canvi que tot continués com fins aleshores: una trucada diària. Ella digué que ja ho havia decidit,
que no trucaria més. Penjà.
Quim Monzó, Olivetti, Moulinex, Chaffoteaux et Maury. Ed Quaderns Crema, 1980.