Còpia de BLOC_M_AMB_TOTS_ELS_TEXTOS

Contes i llegendes Tipologia textual: narració
LES ALOGES DE BANYOLES
Heus ací que a l'estany de Banyoles no hi viu només un drac, sinó també fades que viuen
sempre a l'aigua, conegudes com aloges o dones d'aigua. Aquestes fades viuen a les
fonts i els estanys -i no només al de Banyoles - i normalment se les sol veure de nit ... tot i
que veure-les pot tenir conseqüències meravelloses o horribles. I en aquesta història ho
veurem:
Temps era temps quan una velleta voltava de nit per l'estany, mentre la lluna il·luminava el
camí. Però se'n va desviar quan va veure una llum estranya vora l'aigua. Allà, amagades
entre les bardisses i pedres, hi havia unes fades que teixien la seva roba màgica i
meravellosa. La velleta, temerosa d'aquestes fades, s'intentà allunyar, però amb la
desgràcia que en girar-se va trencar un branquilló.
Les aloges ho van sentir i varen sortir al seu encontre i no els va ser difícil rodejar-la. I
l'amenaçaren:
“Velleta, ja que ens has vist i destorbat,
a trenc d'alba la nostra roba hauràs rentat.
Un present et darem, si en sortir el sol has acabat.
Mil maleficis conjurarem, si la nit se t'ha escapat”.
I la velleta, espantada, es va posar a rentar la roba. Renta que rentaràs, al cap d'una bona
estona tota l'havia rentat. I les fades, juganeres, compliren la seva paraula.
- Aquí tens una bossa amb un present, però no la miris fins arribar a casa!
I la velleta així ho feu. En arribar, va obrir la bossa i va veure que hi havia un munt d'or.
Al fer-se de dia, la velleta va sortir a mercat i va comprar moltes coses que necessitava. I
quan, la seva millor amiga li va demanar per aquella nova fortuna, la velleta no se'n va
poder estar d'explicar-ho.
La seva amiga, cobejosa, va tornar a casa corrents esperant que fos de nit. Les hores no
li passaven, i mentrestant pensava que faria amb tot aquell or.
Quan el sol era amagat i ben amagat, l'amiga va sortir de casa i va començar a donar la
volta a l'estany, cercant les fades que tant d'or donaven. I caminant, caminant, heus ací
que les va trobar. I poc dissimuladament, va fer un gran terrabastall.
Les fades es van espantar, però al cap d'un moment es van recuperar i la van rodejar, i tal
com van fer amb l'altre velleta la nit anterior, li digueren:
“Velleta, ja que ens has vist i destorbat,
a trenc d'alba la nostra roba hauràs rentat.
Un present et darem, si en sortir el sol has acabat.
Mil maleficis conjurarem, si la nit se t'ha escapat”.