Còpia de BLOC_M_AMB_TOTS_ELS_TEXTOS

Contes d’arreu del món Tipologia textual: narració
País: Holanda
EL PETIT HEROI DE HAARLEM
Hola! Em dic Antoine i, com vosaltres ja sabeu, vaig néixer en un país que és molt lluny
d’aquí que es diu Holanda. Al meu país passa una cosa que no succeeix en cap altre i és
que la terra està més avall que el mar. Sí, sí, els holandesos tenim un país molt petit i per
això ens hem hagut d’empescar la manera de construir una espècie de grans muralles,
unes parets molt altes i gruixudes per arreu on les onades podrien cobrir la terra; i
aquestes muralles aturen el mar i així tenim el país una mica més gran perquè hem pres
terra al mar. Aquestes grans muralles s’anomenen dics i són tan amples com una
carretera.
Ja podeu comprendre que aquestes parets han d’ésser molt fortes perquè en depenen els
sembrats, les masies i les vides dels habitants d'Hola Antoine Tromp nda. Fins les
criatures més petites saben que una esquerda als dics seria una cosa terrible i per això us
explicaré un fet que va passar una vegada: prop de la vila de Haarlem, tan coneguda per
les seves tulipes, hi viu un noiet que es diu Hans. Un dia, amb el seu germanet se’n van
anar a passejar pels dics. Van arribar molt lluny, molt lluny, tan lluny que ja no es veien
cases ni masies, només camps d’ordi i flors camperoles.
En Hans estava cansat. Va enfilar-se dalt del dic i s’hi va asseure, mentre el seu germà es
quedava a baix collint violetes. Tot d’una, el germanet va cridar:
- Hans, vine! Mira quin foradet més petit! En surten unes bombolles com si fossin de sabó.
- Un forat? On? -va preguntar en Hans.
- Aquí mateix, al dic! -va fer el petit-. L’aigua hi passa.
- A veure!
- I ara! -va cridar en Hans. I deixant-se relliscar avall ho va mirar.
Era un foradet, un foradet molt petit que deixava sortir una gota d’aigua com una bombolla
- Un forat en el dic! -va dir en Hans esglaiat-. Com ens ho farem?
Va mirar cap a la dreta: ningú; cap a l’esquerra: ningú; per totes bandes, tan lluny com li
abastava la vista: no hi havia ni una ànima enlloc. I la vila era lluny, tan lluny...
En Hans va tornar a mirar el forat; tot de gotes n’anaven sortint: glop, glop, glop!
En Hans sabia que l’aigua engrandiria ben aviat el forat si no el tapaven ràpidament. Què
faria doncs? Correria cap a la vila? I mentrestant què? Ara les gotes ja eren com un filet
d’aigua que rajava sense aturar-se i, al voltant del forat, el ciment s’anava humitejant. Tot
d’una, Hans va tenir una idea. Va ficar l’índex al forat i el va tapar del tot. Aleshores, va dir
al seu germanet: