Còpia de BLOC_M_AMB_TOTS_ELS_TEXTOS

BENET DE MONTGARRAN O EL NAIXEMENT DE LES ARDENES
Olivier Hecquet (Bèlgica)
Temps era temps, Benet de Montgarran regnava a les terres de Namur, el castell del
qual, encastat dins la roca d'un alt turó, dominava des de les torres tota la dàrsena de
la Meuse.Llavors les Ardenes encara no existien; vet aquí que aquesta història parlarà
del seu naixement.
Benet de Montgarran tenia les terres més belles del país, els boscos farcits de caça i,
per la seva bondat natural, mai no va abusar del seu dret senyorial damunt les gents
de les seves terres. Era estimat pels serfs i pels pagesos, fins i tot, es podria assegurar
que en trenta milles a la rodona no hi havia cap país més pròsper i plàcid, on
s'organitzaven festes i torneigs, i sempre la cervesa hi corria a dojo.
No cal dir que va tardar poc a sorgir l'enveja dels senyors veïns envers Benet i les
meravelles del seu país. Les seves collites eren menys riques i la seva caça menys
abundant de bestiar i volateria. Malgrat tot, estaven massa ocupats a guerrejar entre
ells i preferien deixar Benet en pau.
Hi havia un altre personatge que estava força descontent de la joia que envoltava
Benet i el seu poble. Aquest, mestre dels maleficis, fort com cent homes i alt com una
muntanya, ple de tanta maldat com el Senyor de bondat, era el diable.
Després d'una llarga nit de deu anys, el diable va sortir de les tenebres i des d'una
gruta va contemplar la terra. Per arreu les gents es barallaven, es mataven, cremaven
les cases i les collites es perdien. El diable estava tranquil, l'home feia el mal sense la
seva ajuda, era hora de tornar a dormir.
De sobte, la seva mirada va topar amb la dàrsena de la Meuse, i les belles terres i el
castell de Benoit, que dibuixava les seves torres al cel. Va veure les gents dansar i
gaudir, i les collites que creixien impacientment als camps.
Des d'aquell moment, realment enfadat, gairebé embogit, va proposar-se acabar amb
tot allò que havia vist. Va enviar-hi bruixots, dimonis, llops ferotges i totes aquelles
bèsties dolentes i diabòliques que va trobar per envair i destruir les terres de Benet.
Segur de la seva victòria es tornà a atrinxerar, més calmat, dins les tenebres.
Els bruixots llançaren maleficis damunt les collites, els llops sovintejaren els llogarets,
les bèsties ferotges devoraren els nens dels pagesos, els dimonis van inundar el país
amb tempestes i després el van castigar amb dies de sequera fins que tan sols hi va
quedar la por, la fam i la desolació.
Benet de Montgarran veia declinar, poc a poc, la prosperitat del seu país; la gent se
sentia trista i sense joia i les terres esdevenien cada cop més pobres. És en aquell
moment quan decideix organitzar batudes al bosc per caçar les bèsties ferotges,
atrapar els bruixots i cremar els seus caus, i ajudat per màgics bons, amb els seus
poders, va aconseguir fer fugir els dimonis i les bèsties malfactores.
Aviat van desaparèixer del país totes les plagues, i de mica en mica, van tornar la
tranquil·litat i la joia perdudes.
Dos anys després el diable es va despertar per contemplar la seva obra destructiva
damunt el domini de Benet. La seva sorpresa va ser gran en tornar a veure un poble
feliç, amb granges farcides de riques collites i el castell de Benet que continuava
imponent dominant la plana. Traient fum pels queixals i més decidit que mai a acabar