Còpia de BLOC_M_AMB_TOTS_ELS_TEXTOS

Contes i llegendes Tipologia textual: narració
EL CISTELL DE POMES
El masover d’una masia que en deien Can Mallol tenia un fill molt jove i prou entenimentat,
però que sempre anava en companyia d’una colla de jovenots de la seva edat que tenien el
cap ple de pardals i fins i tot de males intencions: pensaven tothora quina una en farien i no
solament ho pensaven sinó que molt sovint la feien i tot. El pare tremolava una cosa de no
dir en veure el seu fill en aquella companyia tan poc recomanable fins que un dia el va voler
advertir del perill que corria aplegant-se amb aquella colla de galifardeus.
- No tingueu pas por, pare - va dir el fill rient -; ¿que us penseu que em duran pel mal camí, els
meus amics? Ja conec prou bé que hi tenen tirada. Però més aviat seran ells els qui veient-me a
mi, se sentiran avergonyits del seu tarannà i s’esmenaran com cal.
El pare va fer com si acceptés les raons del seu fill. Però al cap d’uns dies, havent collit d’un
pomer que tenien vora la riera unes pomes grosses i bones que feien goig de veure de tan
maques que eren i dues o tres tacades, va dir al seu fill que les guardés al rebost, totes en un
mateix cistell.
- Aquestes tacades, no pare – li va fer observar el fill -, que farien malbé les altres.
- És clar que no, fill, al contrari! Si posem les tarades amb les bones, ja veuràs com se’ls en va la
taradura i es tornen com les altres.
- El fill, encara que no ben convençut, va fer el que el seu pare li manava. Però al cap d’una
setmana, quan va anar a buscar el cistell, va trobar que suquejava: gairebé totes les pomes eren
tacades o podrides del tot.
- Ho veieu, pare, com ja us ho deia, jo? – va fer el noi- Són les pomes dolentes les que han fet
malbé les bones.
- I doncs, fill meu: ¿que no em deies tu que aplegat amb companys de mala mena, amb la teva
companyia els faries tornar bons?