Còpia de BLOC_M_AMB_TOTS_ELS_TEXTOS

Contes i llegendes Tipologia textual: text narratiu
JOAN FERÉSTEC (I)
En Joan tingué tres oportunitats d'esmenar el seu caràcter: la primera no li serví, la segona
tampoc no aconseguí que canviés, i la tercera semblava ja un càstig definitiu; si no sabia
ser persona, potser fóra millor que quedés definitivament convertit en un ase, ja que s'havia
comportat com a tal en no aprofitar les dues oportunitats anteriors. Però la providència
divina no podia permetre tal situació, i en Joan ruc va fer mèrits per tornar a la seva
condició humana, això sí, no fou alliberat de tot vestigi de culpa, ja que ell i els seus
descendents van ser coneguts amb el motiu de Feréstec, un mal menor si es tenen en
compte altres possibilitats.
Una vegada era un noi que es deia Joan. Ja sé que és com si us digués Josep o Anton, que a
cada casa en trobareu dos o tres. Però, veureu quin cognom més estrany: es deia Joan Feréstec.
Fins ni sembla de persona. Tant és així, que
estic segur que ni el seu pare ni el seu avi no
se'n deien; però, com que el nostre Joan tampoc
no semblava sempre una persona, Feréstec li
devien començar a dir de motiu, i Feréstec es
diran els seus fills, i Feréstec els seus néts. I vet
aquí tota la família tarada amb un mal nom per
culpa seva. Ja veieu si convé d'ésser bon minyó.
Però espereu-vos...
Aquest nostre Joan, així que s'enfurismava una
mica, ja feia servir les dents o els punys o les
urpes. Això per a ell valia més que les bones
paraules, que és l'única arma de les persones
decents. I com que en aquest món passa tot sovint que el veí no fa les coses a pler nostre, i en
Joan era molt gelós dels seus gustos, ja us dic que viure prop d'ell era un continu perill.