Còpia de BLOC_M_AMB_TOTS_ELS_TEXTOS

Contes i llegendes Tipologia textual: text narratiu
JOAN FERÉSTEC (VIII)
La serventa, veient venir el batibull, provà de retenir-lo; però en Joan, fora de seny, la rebaté d'una
guitza (no és bonic de dir-ho, però guitza se'n diu) i després una altra i per fi una altra fins a tres.
Ja és ben segur que primer es cansarà el pecador de fer malifetes, que Nostre Senyor de fer
justícia. A la primera guitza, el nostre Joan sentí una violentíssima inflor a les orelles, com si les hi
bufessin. Si a la segona hagués tingut consciència (bé, si hagués tingut consciència ja no hauria
ventat guitzes), doncs, si hagués tingut consciència, hauria reparat que ja no tenia mans i peus de
persona, sinó de ruc. A la tercera, ja no era una criatura humana, sinó un ruc amb bast i tot.
I mireu si estava enfurismat. Bé que no s'adonés que la seva veu havia esdevingut un bram: al
cap i a la fi, una acció tan de bèstia com una guitza no sol anar acompanyada amb paraules de
persona. Però, no comprendre per què era que s'anava formant aquell grup al seu voltant! Quin
espectacle, un ruc que ha perdut l'enteniment i amenaça els estels amb els seus unglots terribles i
inútils!
Tothom del carrer era allí; era una pinya, un raïm, una magrana de curiosos: cotxers amb les
xurriaques, carreters amb tralla, municipals amb el sabre, urbans amb el bastó, venedors de diaris
amb la paperassa, emblanquinadors amb la canya, beates amb el rosari, capellans amb el
breviari, macips amb el carretó, camàlics amb la corda, dones de plaça amb la ferum, estudiants
sense llibre, aprenents amb el paquet, dependents amb la mitja cana, botiguers amb la xerrameca,
modistetes amb la capsa, minyones amb el cistell, soldats amb l'enamorament, policies amb
l'autoritat...