21.04.2013 Views

Còpia de BLOC_M_AMB_TOTS_ELS_TEXTOS

Còpia de BLOC_M_AMB_TOTS_ELS_TEXTOS

Còpia de BLOC_M_AMB_TOTS_ELS_TEXTOS

SHOW MORE
SHOW LESS

You also want an ePaper? Increase the reach of your titles

YUMPU automatically turns print PDFs into web optimized ePapers that Google loves.

Text informatiu Tipologia textual: text expositiu<br />

EL SOROLL QUE FAN <strong>ELS</strong> MOSQUITS<br />

Tots heu sentit alguna vegada el soroll que fan en volar les abelles, els mosquits, les mosques i<br />

altres insectes. D'aquest sorollet tan característic se'n diu brunzit. Com produeixen els insectes<br />

aquest sorollet tan agradable <strong>de</strong> vega<strong>de</strong>s i tan empipador d'altres? Vegem-ho.<br />

Si observem amb atenció tots aquests animalets ens adonarem que no tenen un òrgan<br />

especialment dissenyat per a produir aquest soroll. D'altra banda, us <strong>de</strong>veu haver fixat que els<br />

insectes brunzeixen (fan soroll) només quan volen, mentre que quan estan quiets no en fan. Això<br />

vol dir, evi<strong>de</strong>ntment, que el brunzir té a veure amb el vol i per tant amb el moviment <strong>de</strong> les ales.<br />

Abans d'explicar el brunzit vegem com es produeixen els sons.<br />

El fet que els insectes facin soroll en volar és un fenomen que té molt a veure amb el timbal i el so<br />

que produeix. El so produït pel timbal el sentim perquè la pell tibant <strong>de</strong>l timbal vibra quan li donem<br />

un cop amb la baqueta. La pell es mou amunt i avall molt ràpidament, malgrat que nosaltres no<br />

siguem capaços <strong>de</strong> veure-ho. De tota manera, ho po<strong>de</strong>u comprovar fàcilment si hi acosteu un dit:<br />

notareu clarament que la pell vibra, es mou molt lleugerament amunt i avall. Aquest moviment <strong>de</strong><br />

la pell <strong>de</strong>l timbal fa moure l'aire que hi està en contacte; el moviment d'aquest aire fa moure una<br />

capa d'aire que està una mica més lluny i aquesta capa una altra <strong>de</strong> més allunyada, etcètera. Així<br />

la vibració inicial <strong>de</strong> la pell es va transmetent per l'aire -sense que el timbal es mogui, és clar.<br />

Aquesta vibració <strong>de</strong> l'aire arriba fins a les nostres orelles i fa bellugar una membrana semblant a la<br />

<strong>de</strong> la pell <strong>de</strong>l timbal que hi tenim dins, anomenada timpà. Quan el timpà es belluga amunt i avall<br />

(vibra, tal com ho feia la pell <strong>de</strong>l timbal en produir el so), tenim consciència que hi sentim.<br />

El brunzit <strong>de</strong>ls insectes és un fenomen molt semblant al <strong>de</strong> la producció <strong>de</strong> so <strong>de</strong>l timbal. Diguemho<br />

millor, per la pell <strong>de</strong>l timbal. Les ales <strong>de</strong>ls insectes fan el mateix que la pell <strong>de</strong>l timbal: es<br />

belluguen amunt i avall a una velocitat extraordinària, cada pujada i cada baixada <strong>de</strong> les ales és<br />

equivalent al cop <strong>de</strong> bastó al timbal. D'aquesta manera, els insectes provoquen un moviment<br />

vibratori a l'aire que els envolta anàleg al produït per la pell <strong>de</strong>l timbal. Aquest moviment es<br />

propaga, ens arriba a les orelles i ens fa vibrar el timpà. Com que les ales no pugen i baixen un sol<br />

cop, sinó que ho fan moltes vega<strong>de</strong>s, això provoca que sentim, no un sol cop, sinó molts i molts <strong>de</strong><br />

seguits; això és el brunzit. És com una mena <strong>de</strong> repic <strong>de</strong> timbal molt ràpid.<br />

Per a adonar-nos <strong>de</strong> la rapi<strong>de</strong>sa <strong>de</strong>l batec <strong>de</strong> les ales <strong>de</strong>ls insectes, fem una comparació. La roda<br />

d'un cotxe que circula a 100 km/h fa aproximadament, quinze voltes en un segon. Doncs la mosca<br />

fa pujar i baixar les ales 350 vega<strong>de</strong>s cada segon. I el petit mosquit encara la guanya: fa més <strong>de</strong><br />

500 batecs per segon. Déu n'hi do!<br />

Xavier Bohigas i Janoher, a la revista Tretzevents, núm 736, gener <strong>de</strong> 1998.

Hooray! Your file is uploaded and ready to be published.

Saved successfully!

Ooh no, something went wrong!