Còpia de BLOC_M_AMB_TOTS_ELS_TEXTOS

Relats d’autor Tipologia textual: narració
Una altra vertadera història de com va començar i acabar el món
L’Arnauet és fill únic, té sis anys i la indecent quantitat de joguines suficient com perquè qualsevol
nen de la seva edat passi de l’avorriment a l’estrès en dècimes de segon.
Agafa la plastilina que li van portar els Reis de casa "la tieta hippy i soltera" i fabrica unes
muntanyes sense pistes d’esquí i un parell de rius que moren a la catifa blava d’en Bart Simpson.
Llavors, hi col·loca uns dinosaures de plàstic comprats un dissabte a la tarda de marranada i de
“compra’m algu, mama, compra’m algu” al Tot a un euro de l’Abdul.
Insatisfet pels resultats, s’aixeca del terra i, d’una puntada, hi fa estavellar un meteorit amb el logo
de la Nike estampat, aconseguint una ràpida i efectiva extinció dels pobres animalons. Llavors,
decideix que ja és hora que els mamífers surtin a escena i, saltant-se a la torera la teoria de
l’evolució i el descobriment d’Amèrica, crea una civilització avançada composta, entre d’altres, de
Madelman’s esquimals, Airgamboys del sisè de cavalleria, equips del Subbuteo, la Barbie princesa
de la seva cosina Olga, una dominical caravana de cotxes Guisbal i unes edificacions, mig
gòtiques mig d’obra vista, fetes amb peces de l’Exincastillos.
Quan ho té tot col·locat, el tedi torna a apoderar-se del nen i, per domar-li "vidilla" al tema, decideix
inventar un parell de conflictes bèl·lics, una micona de fam, alguna malaltia de transmissió sexual,
tres o quatre filies que ha sentit anomenar per la tele i una lliga de futbol que, malauradament,
acabarà guanyant el Real Madrid en el temps de descompte. És a dir, quan el seu pare li digui que
té dos minuts per recollir aquell caos, rentar-se les mans i asseure’s a taula per sopar.
Una altra veritable història de com va acabar el món:
Quan l’Arnauet s’acaba el iogurt de llimona, el pare li recorda que encara ha d’aplegar l’escampall
de joguines que cobreix el terra de la seva habitació. Com que la discussió sobre el destí de les
properes vacances que han mantingut durant tot el sopar els seus pares encara dura, l’Arnauet
sap que al seu particular planeta encara li queden uns minuts d’existència. I va per feina. El cotxe
de bombers, conduït per un engelosit i desproporcionat Airgamboy, atropella la Barbie Princesa,
convertint aquell succés en el primer i darrer crim de gènere de la història del seu univers.
Mentrestant, els dos Madelman’s esquimals decideixen anar a viure junts en un loft aixecat amb
peces de Lego de color rosa, però els indis de plàstic que li va regalar el tiet Jesús - que no és ni
hippy, ni solter, ni Madelman esquimal. Només faltaria! - consideren que allò és un acte contra
natura i els lapiden llançant-los unes caniques de color blau marí. En acte de venjança i per
expandir la democràcia, els Madelman’s Safari colonitzen el continent dels indis de plàstic per,
acte seguit, vendre’ls els atrotinats cotxes d’escalèxtric de quan el pare era jove. Però no els
munten les pistes perquè els consideren un raça inferior. Al cap d’uns minuts, els indis es
reuneixen amb els barrufets i, en nom del Chin-Chan tot poderós, estampen un parell de
reproduccions a escala 1/10 d’avions de Click Air contra el clauer de la Sagrada Família. I, mentre
l’Associació d’Airgamboys de l’Eixample culpa de la desgràcia a l’Ibertrén, el Geyperman aviador
fa esclatar un bomba fètida que destrueix el planeta de l’Arnauet i que posa en avís al pare, que,
emprenyat perquè enguany torna a tocar platja, arriba a l’habitació de l’Arnauet mentre uns
jugadors de Subbúteo estan de celebració sobre una postal de la Cibeles.
Estiguem tranquils; és impossible que el món real pugui acabar pitjor.
Un relat de Toni Viadé i Moreno