Còpia de BLOC_M_AMB_TOTS_ELS_TEXTOS

- I és clar! mira quant de temps fa que sento aquest horrible dolor a la panxa i ningú
m’ha volgut donar el remei.
- Potser no has sabut preguntar a la persona adequada. No tothom és tant dolent com
tu creus, saps? Hi ha altres persones amb el cor gran i pur com tu el tenies abans.
- Si és veritat el que tu dius, et prego que em diguis on puc trobar aquesta persona,
perquè potser ella em podrà guarir del meu mal.
- Tens raó quan dius que puc dur-te a algú que t’ajudi i com que crec que el teu
patiment és injust et portaré fins a ell per tal que et guareixi tots els mals.
I d’aquesta manera i sense dir cap altre mot la princeseta va seguir l’osset dins el
bosc, tot seguint un caminet força estret. De vegades era costerut i de vegades
planer, fins arribar a una petita cabana amb una xemeneia que treia un fum negre com
el sutge i una olor de llenya de pi que no sabia perquè, però trobava agradable. La
princeseta va picar a la porta i un home va sortir a veure qui demanava per ell.
- Qui ets tu i què vols de mi?
- Si us plau ajudeu-me , un amic vostre m’ha dit que vós podríeu guarir-me del mal que
pateixo.
- I quin és aquest mal que tens petita ?
- Un mal de panxa esgarrifós que tinc per culpa d’una bruixota que em va emmetzinar.
- Hmmm vaja! crec que puc ajudar-te, però alguna cosa a canvi m’hauràs de donar,
no?
- I què vols que et doni jo? Princesa sóc , i moltes riqueses et puc oferir si és que
realment acabes el meu turment.- Una cosa només vull de tu.- I quina cosa és
aquesta?
- Una cosa que no es pot comprar amb diners, vull un dels teus queixals!
- Un dels meus queixals? però això serà molt dolorós! Tu també em vols mal ? A més,
com puc saber que certament em curaràs un cop t’hagi donat el meu queixal?
- Tan cert com que el sol surt cada dia al matí i les estrelles empaiten la lluna a la nit,
tan cert com et dic, que no puc donar-te cap prova que el que et dic sigui veritat, tot i
que de fet l’és.
- M’agradaria creure’t però el cor em diu que menteixes i que només vols augmentar la
meva desgràcia.
- El teu cor t’enganya petita princesa, i et fa pensar que tot el món té una ànima fosca i
bruta com aquella que en el seu dia et va ferir. I ben cert és que hi ha potser més gent
envejosa i dolenta que honesta i bondadosa. Però si saps buscar també podràs trobar
aquesta altra gent alegre i sana com tu mateixa eres abans. O ja no recordes com
reies i cantaves i jugaves cada matí i cada tarda any rere any?
Després de dubtar molt i rumiar-s’ho molt i molt, la princeseta va decidir d’acceptar la
proposta d’aquell home, tot i que en el fons de la seva ànima no tenia cap esperança i
de fet va ser el desencís el que va empènyer-la a prendre aqueixa decisió.