Còpia de BLOC_M_AMB_TOTS_ELS_TEXTOS

Relats d’autor Tipologia textual: text narratiu
Mai no serem estrelles del rock
Va obrir la portella del cotxe i no s'ho va rumiar gens. Després va sortir, tocant primer de peus a
terra, gairebé simbòlicament. Quan es va incorporar, amb la pistola visible a la mà, de les dues
barreres de cotxes va emergir una crepitació curiosa.
La de les armes carregant-se o preparant-se o el que fos que feien abans de disparar.
Després, la pluja de veus.
-Ventura, no!
-Compte!
-Tira la pistola!
-Atenció!
-Preparats!
-Que ningú no dispari, quiets!
-No et belluguis ni un pèl!
-Aixeca les mans!
-No!
Només va reconèixer dues veus, la del seu oncle i la de la Sara, que havien estat la primera i
l'última. Va mirar la lluna, i no va saber si transcorria una eternitat a causa d'ella, o si aquella
eternitat la motivaven el col·lapse i la paràlisi del seu cervell. No era una estrella del rock. No havia
de morir per força. Així i tot va voler arrencar a córrer, disparar, complir el seu destí. No ho va
poder fer.
-Tira-la. Tira-la!
-Papa… Es va posar a plorar. I va arruïnar l'escena, el seu moment, tot. -No et moguis Ventura!
Tranquil, fill!
-Compte, inspector! El va veure avançar, a poc a poc, però molt abans que el seu oncle arribés
fins on ell era, la pistola ja li havia relliscat de la mà i li havia caigut a terra.
-Ara! Tothom es va moure, a dreta i esquerra, però ningú no es va precipitar. La primera claror de
l'alba es va filtrar a través de la nit en el moment que en Carles Noguerol va arribar fins a ell i el va
abraçar.
-Tranquil, Ventura, tranquil -li va dir l'home-. Ja ha passat tot. Havia passat tot? De debò s'ho
pensava?
Jordi Sierra, Mai no serem estrelles del rock, Columna Proa Jove, 1995