Còpia de BLOC_M_AMB_TOTS_ELS_TEXTOS

Contes d’autor
EL JUTGE JUST
Un rei d’Algèria que es deia Bauakas, volia saber si era cert el que havia sentit dir
sobre un jutge que vivia en una de les seves ciutats, i que era capaç de discernir la
veritat en un moment, sense deixar-se enredar per cap bergant. Bauakas es va vestir
com si fos un marxant i se’n va anar a cavall cap a la ciutat on vivia el jutge.
Quan va entrar-hi, un captaire esguerrat se li va acostar i li va demanar una caritat.
Bauakas li va donar diners i, quan ja se n’anava, el captaire se li va arrapar al vestit.
Què vols ara? – va preguntar –li el rei-. No t’he donat diners?
M’has fet una caritat –va dir el captaire- ara fes-me un favor. Deixa’m venir amb tu a
cavall fins a la plaça major, que, si no, els cavalls i els camells em trepitgen.
Bauakas el va deixar seure darrere seu sobre el cavall, i el va portar fins la plaça
major. Allà es va aturar perquè baixés, però el captaire es va negar a desmuntar.
Ja hem arribat a la plaça. Que no baixes? –va preguntar-li Bauakas.
Per què hauria de fer-ho? -va contestar el captaire. Aquest cavall és meu. Si no me’l
vols tornar, haurem d’anar a veure el jutge.
Sentint com es barallaven, la gent es va reunir al seu voltant, cridant:
- Aneu a trobar el jutge! Ell us ho decidirà!
Bauakas i el captaire així ho van fer. Com que al jutjat hihavia diversa gent, el jutge els
atenia per torn. Abans que els toqués a ells, Bauakas i el captaire van sentir un lletrat i
un pagès. Hi havia anat a causa d’una dona: el pagès deia que era la seva muller, i el
lletrat que era la seva. El jutge se’ls va escoltar tots dos, va callar un moment i
aleshores va dir:
- Que la dona es quedi aquí amb mi, i vosaltres torneu demà.
Quan se’n van haver anat, un carnisser i un tractant d’oli es van presentar davant del
jutge. El carnisser anava tot cobert de sans, i el tractant d’oli, d’oli. El carnisser portava
uns diners a la mà i el tractant d’oli la hi tenia agafada.
Estava comprant oli a aquest home – va dir el carnisser-, i quan em treia el
portamonedes per tal de pagar-l’hi, m’ha agafat la mà i ha intentat de prendre’m tots
els diners. Per això us hem vingut a veure així, jo agafant el portamonedes i ell
agafant-me la m`pa. Però els diners són meus i ell és un lladre.
Aleshores va parlar el tractant d’oli:
Això no és veritat – va dir. El carnisser m’ha vingut a comprar oli, i quan jo li n’he
vessat una gerra, m’ha demanat que li descanviés una moneda d’or. Quan jo m’he tret
els diners i els he posat sobre el banc, ell els ha agafats i ha intentat d’escapar-se. Jo li
he agafat la mà, com podeu veure, i l’he portat aquí davant vostre.
El jutge es va quedar callat un moment i aleshores va dir:
- Deixeu-me els diners aquí i torneu demà.