Còpia de BLOC_M_AMB_TOTS_ELS_TEXTOS

Contes d’autor
TORNADA A LA TERRA
Sens dubte eren homes valents. Creats per a un món nou. Eren sis homes, cadascun
d’ells pertanyia a una nacionalitat diferent. Eren homes de sis pàtries, que havien
desaparegut en punts ignorats de l’oceà Pacífic. No se sabia on. Però els seus cossos
i els seus vehicles de l’espai s’havien submergit en la immensitat de les mateixes
aigües. Com si els seus abismes els haguessin volgut donar una pàtria única i una
sola bandera : blanca d’escuma i blava de cel.
Steiger se sobresaltà lleugerament. Havia inclinat el con de proa de la seva càpsula
fins a formar l’angle exacte previst per a entrar a l’atmosfera, però el seu instint
l’avisava que quelcom no rutllava prou bé.
Donà una ullada als aparells de control i constatà que les indicacions eren normals.
Alleugerit, prosseguí la davallada, a velocitat de vertigen, i premé amb força els
dispositius de comandament.
Mirà enfora. L’intens frec amb les capes superiors de l’aire que envolten la Terra
tornava roents les parts metàl·liques de la nau que hi incidien.
Projectaven una lluminositat intensa, però res d’això no era prou per a Steiger. Hi
estava acostumat.
Així i tot ...
Va creure oportú de posar-se en contacte per ràdio amb l’estació de rastreig més
propera.
-Atenció, atenció ... – va pronunciar arran del seu micròfon.
Ningú no va contestar.
Steiger empal·lidí lleugerament, mentre engegava un coet de fre, a fi de disminuir la
seva velocitat. Després va repetir:
-Atenció. Contesta..., contesta, Lluna tretze.
Silenci pregon.
Va sentir una forta sotragada i s’adonà que la càpsula girava sobre el seu eix d’una
manera insòlita, perillosa.
Steiger va mirar a través dels periscopis i va sentir-se turmentat pel silenci de l’estació
que havia de seguir-lo i guiar-lo en qualsevol emergència. Pe`ro aquella estació, la
Lluna Tretze, restava silenciosa. Tampoc no va contestar quan va fer la seva tercera
crida.
Aleshores va observar amb atenció les guspires lluminoses, grogues i ataronjades,
que rodejaven la nau i, malgrat el seu creixent malestar, va respirar una mica més
tranquil.