21.04.2013 Views

Còpia de BLOC_M_AMB_TOTS_ELS_TEXTOS

Còpia de BLOC_M_AMB_TOTS_ELS_TEXTOS

Còpia de BLOC_M_AMB_TOTS_ELS_TEXTOS

SHOW MORE
SHOW LESS

You also want an ePaper? Increase the reach of your titles

YUMPU automatically turns print PDFs into web optimized ePapers that Google loves.

Contes i llegen<strong>de</strong>s Tipologia textual: text narratiu<br />

JOAN FERÉSTEC (II)<br />

La mare, tot era fer sospirs i exclamar: "Aquesta criatura ha nascut per a la nostra con<strong>de</strong>mnació!"<br />

El pare es plegava els braços a l'esquena i proferia greument: "No sé pas on anirà a parar aquest<br />

noi..." I s'allunyava amb un aire <strong>de</strong> misteri. I el cas és que volia que en Joan entengués que el lloc<br />

on aniria a parar, a conseqüències d'algun cop <strong>de</strong> geni si no se'l corregia, era a presidi. Però, el<br />

minyó, és clar, no ho entenia. I si ho hagués entès tampoc no s'ho hauria cregut.<br />

Els seus germanets s'hi tornaven com podien, i <strong>de</strong>sprés el comparaven senzillament amb un gat o<br />

un gos o un ruc o una cabra o un bou, segons els casos. I jo em penso (i això no passa d'ésser un<br />

pensament meu) que hi tocaven bastant; perquè aneu a saber aquella feréstega criatura, si a més<br />

<strong>de</strong> l'ànima humana en tenia diverses altres: <strong>de</strong> bou, <strong>de</strong> cabra, <strong>de</strong> ruc, <strong>de</strong> gat o <strong>de</strong> gos. Però això<br />

és com els sembrats, que cal arrencar les males herbes i <strong>de</strong>ixar les bones espigues; i com que en<br />

Joan no tenia cura d'arrencar-se les ànimes <strong>de</strong> bèstia i <strong>de</strong>ixar-se les <strong>de</strong> persona, Nostre Senyor ja<br />

s'encarregà <strong>de</strong> donar-li pressa.<br />

Doncs, vet aquí que un dia el nostre Joan <strong>de</strong>gué llevar-se amb l'ànima gatívola exclusivament,<br />

perquè se sentia tot rodateula<strong>de</strong>s, irritadís i esgarrapador.<br />

La germaneta feia punta al coixí, asseguda a la fresca <strong>de</strong>l terrat, <strong>de</strong> cara a la marina. La innocent<br />

criatura acompanyava el renou <strong>de</strong>ls boixets amb una cançó. Això <strong>de</strong> cançó val a dir que és molt,<br />

perquè en realitat era un seguit <strong>de</strong> notes esquerda<strong>de</strong>s, escanya<strong>de</strong>s, <strong>de</strong>safina<strong>de</strong>s, per a fer fugir<br />

esverat el gat més filharmònic <strong>de</strong> la creació, si és que a la creació hi haguessin gats filharmònics.<br />

El nostre Joan, que es passejava pel terrat amb aquella ànima <strong>de</strong> gat que hem dit, la comminà<br />

que callés. Però ella, sentint-se amb tot el dret d'estar contenta, senzillament pujà la veu unes<br />

quantes notes més amunt, aleshores el minyó, fora <strong>de</strong> seny, arrapà feréstegament la trena <strong>de</strong> la<br />

germana i li clavà les ungles a la cara.

Hooray! Your file is uploaded and ready to be published.

Saved successfully!

Ooh no, something went wrong!