Còpia de BLOC_M_AMB_TOTS_ELS_TEXTOS

Text informatiu Tipologia textual: narració
L’ INVENT DE LES LLAUNES DE CONSERVA
Les necessitats alimentàries dels exèrcits napoleònics van ajudar a inventar la llauna de conserva.
Aquest fet afavorí estratègies militars més ràpides i va fer possible la guerra de masses
contemporània.
L’any 1796, Napoleó va traslladar des de Niça 350000 homes a través de la frontera italiana a fi de
conquerir Itàlia als austríacs, La velocitat de desplaçament d’un exèrcit d’aquestes característiques
depèn dels subministraments de vitualles. Napoleó va veure aquest problema i va decidir
solucionar-lo, Va constituir la Societat per a l’Encoratjament de la Indústria, que oferia
recompenses per les idees que ajudessin la indústria francesa.
Un dels primers de guanyar-ne una fou el pastisser Nicolás François Appert. La intenció d’Appert
era conservar els aliments. L’envàs dels seus primers assaigs fou una ampolla de cava. Va posar
el menjar que volia conservar a les ampolles, les va tancar hermèticament amb taps de suro
subjectats amb fil ferros. Després les bullia al bany maria durant períodes de temps diferents ,
segons el producte que s’havia de conservar. Els primers aliments amb què experimentà foren
guisats de carn , les sopes, la llet, els pèsols, les mongetes, les cireres, els albercocs i els gerds.
Appert es va traslladar a les rodalies de París , i va fundar la primera fàbrica de conserves del
món, amb uns cinquanta treballadors. L’any 1807, l’armada francesa va comprar-li pèsols ,
mongetes i sopes de verdures per a una expedició militar al Carib. L’armada necessitava la
independència que les provisions embotellades li podien oferir, ja que la majoria dels ports de
subministrament estaven bloquejats per l'enemic.
L’any 1830 les primeres llaunes d’aliments conservats van arribar a les botigues; eren de
tomàquets, pèsols i sardines. Més tard, el ventall d’aliments es va ampliar, però les vendes
augmentaven molt lentament a causa dels alts preus. Els mètodes manuals de producció en
limitaven la fabricació a deu unitats per dia i treballador. A més , aquestes llaunes eren difícils
d’obrir. Calia fer-ho amb un martell i un cisell.
L’opinió pública es resistia a acceptar els nous mètodes. Les morts d’uns expedicionaris a l’Àrtic
es van atribuir a unes llaunes en mal estat i , tot i que, el fabricant era un altre, l’episodi va afectar
la indústria d’Appert. El mercat va patir la pitjor davallada l’any 1855, quan unes 5000 llaunes
destinades a les tropes de Crimea es van rebentar pel camí, i es pogué comprovar que el seu
contingut estava podrit.
La raó d’aquests fracassos era que les llaunes no s’escalfaven prou per esterilitzar-ne el contingut.
Quan Appert va desenvolupar la seva tècnica no es coneixien els principis científics que la
justifiquen. Aquests principis no es van descobrir fins a la dècada següent, gràcies als treballs de
Louis Pasteur.