Còpia de BLOC_M_AMB_TOTS_ELS_TEXTOS

- No, no hem vist pas ningú.
I d’aquesta manera la reina venia moltes nits, sense dir mai cap paraula. La mainadera
la veia sempre, però no gosava dir res. Quan ja havia passat un temps, la reina
començà a parlar durant la visita nocturna dient:
- Què fa el meu fill? Què fa el meu cabirol?
Dues vegades vindré tan sols i llavors ja mai més.
La mainadera no li va tornar contesta; però quan ja havia desaparegut, anà a trobar el
rei i li ho contà tot. El rei digué:
- Déu meu, què és això? La nit que ve jo vetllaré prop del meu fill.
Al vespre anà a l’habitació del nen i a mitjanit tornà a aparèixer la reina, que digué:
- Què fa el meu fill? Què fa el meu cabirol?
Dues vegades vindré tan sols i llavors ja mai més. Aleshores amoixà el nen com ho
feia sempre, abans d’anar-se’n. El rei no gosava dirigir-li la paraula, però es quedà a
vigilar també durant la nit següent. Ella tornà a dir:
- Què fa el meu fill? Què fa el meu cabirol?
Dues vegades vindré tan sols i llavors ja mai més. El rei no va poder aguantar-se més.
Se li acostà i digué:
- No pots ésser una altra que la meva estimada esposa. I ella li contestà:
- Sí, sóc la teva estimada esposa -i en aquest moment recobrà la vida per la gràcia de
Déu, i tornà a estar sana i eixerida.
Tot seguit contà al rei el delicte que havien comès la bruixa malvada i la seva filla, i del
qual ella havia estat la víctima. El rei les féu portar totes dues al tribunal i foren
sentenciades. La filla fou conduïda al bosc, on les feres la destrossaren. La bruixa la
van tirar a una foguera, on es cremà deplorablement. I quan ja només hi havia una
mica de cendra, el cabirolet tornà a tenir el seu cos humà. I així fou com la germaneta i
el germanet, que ja s’havien fet grans, varen viure molt feliços, fins a la fi dels seus
dies.
Beatrice Nyffenegger