Còpia de BLOC_M_AMB_TOTS_ELS_TEXTOS

I Lenimar alçà el cap i va mirar cap on la mirada de son germà fixava la vista i va veure l’immens
cometa amb la seva cua de llum cobrint el firmament. Després amb llàgrimes als ulls va tornar a
mirar-se al germà que agonitzava i li va contestar:
- És molt formós, germà.
- Tenies raó Lenimar, la meva bogeria i imprudència han acabat amb mi i ara ho hauré de pagar.
- Era jo el que vivia cec i sense veure la bellesa que m’envolta, germà. Sempre vares veure el que
jo mai he pogut veure.
Lenimar veia que la vida del seu germà s’escapava i desesperat li agafava la mà cada cop amb
més força. I quan ja sentia que la mort s’apoderava de Keskener va fer un acte desesperat.
Utilitzant els seus poders va fondre els seus cossos en un de sol, fent d’aquesta manera que les
ànimes dels dos germans compartissin un mateix cos, encara ferit però que de bon segur amb el
temps es podria guarir.
Quan això va passar, els dos germans varen decidir marxar d’aquell lloc i viatjar per tot el cel per
poder conèixer totes les belleses que allí existeixen.
I així va ser que els poders de Lenimar varen actuar altre cop i els va convertir en un formós
cometa, com el que varen veure no feia pas gaire temps i varen començar a viatjar per tot el cel,
veient totes les meravelles de l’univers.
Passaren milers d’anys i els germans varen veure el que mai ningú ha vist i varen conèixer tot allò
que la gent ni tan sols sospita que existeix fins que un dia arribaren a un món desolat i solitari. Era
un lloc trist i res interessant hi havia, de manera que varen decidir que no mereixia la pena quedarse
allí més temps.
Aleshores va ser quan Keskener va veure una petita taca vermella en un immens pla. Els dos
forçaren la vista i aleshores varen veure que la taca en realitat era una formosa rosa vermella que
vivia enmig de res. Van anar cap a ella per poder-la veure millor i efectivament van veure que es
tractava d’una rosa. No era una rosa corrent ja que era exuberant i plena de vida i d’una bellesa
sense igual. Lenimar es va quedar captivat per la tenacitat amb què s’agafava al terra erm i la
determinació amb què el seu tall s’alçava cap al cel negre i fosc. Aquella rosa tenia unes ànsies de
vida com mai abans havia vist.
Keskener se'n va enamorar perdudament per la seva bellesa i perquè en mirar-la se sentia com en
un somni. Era sens dubte la cosa més maca que mai no havia vist. Molt més fins i tot que el
cometa que una vegada gairebé acaba amb la seva vida.
I així va passar que els dos germans varen decidir de quedar-se amb la bella rosa per sempre i
tornant-se a allunyar d’ella Lenimar va utilitzar altre cop la seva màgia per convertir-los en una
brillant estrella que va omplir aquell món de llum. I amb la seva saviesa va fer escalfar el terra i
evaporar l’aigua, i va crear els núvols i el vent. I aquest vent va dur els núvols a tots els racons del
planeta tornant l’aigua al terra en forma de pluja. I la pluja que queia a les planes va formar els
mars i la que queia en els cims va formar la neu i els rius.
I com Lenimar havia après finalment del seu germà que del món també s’ha de gaudir i no
solament analitzar-lo i que també era bonic tenir somnis, va crear l’arc de Sant Martí just sobre on
es troba la rosa perquè ella veiés tot l’amor que sentia per ella.
Keskener va demanar al seu germà que durant la meitat del dia pogués convertir-se en un disc
lluminós per poder il·luminar tènuement la formosa rosa i xiuxiuejar les coses boniques que sentia
per ella. I com que també va aprendre de la serenitat i saviesa del seu germà va crear les marees
per fer que les aigües dels mars es moguessin i mai es quedessin estancades.