Còpia de BLOC_M_AMB_TOTS_ELS_TEXTOS

Relats d’autor Tipologia textual: descripció
Rossend Girbal
Durant molts anys fou l'home més gras de la població i es mantingué entre cent trenta i cent
quaranta quilos amb una fixesa admirable. No solament estava gras, sinó que estava content
d'estar-ho. No es treia mai cap quilo ni s'amagava el pes. No crec pas que fos un home de
conviccions religioses i filosòfiques gaire arrelades; però, si estar gras és una convicció, sempre la
mantingué d'una manera explícita i clara. [...]
Es dedicava a la compra-venda d'animals, i el seu ideal era tocar cavalls. Mentre tingué diners, a
Girona especialment, sempre tingué un cotxe descobert i un tronc de cavalls. Afirmava que era
l'home del país que sabia amb més perfecció guiar a la llarga. El fascinava sortir a la tarda amb el
tronc i anar a berenar pels hostals, amb l'amistançada al costat. [...]
Era puntuós, reticent i estiracordetes, i quan posava una paraula la considerava l'última paraula.
[...]
Era molt fantasiós. Només les coses d'ell tenien valor, segons la seva opinió, és clar. Tenia una
tendència a parlar amb diminutius. Deia: «l'eugueta, la tartaneta, la cuixeta de pollastre». Li
agradaven enormement els colomins. És el meu contemporani a qui n'he vist menjar més. [...]
Dinava i sopava tard. Quan arribava al cafè, ja la terregada havia marxat. A les sis quarts de set
anava a donar gra. [...] Quan passava pel carrer Estret venint de donar el gra hipotètic, tan pausat,
tan aplomat, tan voluminós, oscil·lant com una fragata, picant amb les sabates ferrades, semblava
que passava el combregar general. Tenia una tendència a treure els dits anellats fora de la mà, en
els quals portava uns brillants petits, provocatius i temeraris.
Josep Pla, El meu país. Obra completa, Destino, 1968