Còpia de BLOC_M_AMB_TOTS_ELS_TEXTOS

Text informatiu Tipologia textual: text expositiu
EL NOSTRE COS I LA TEMPERATURA
Els mamífers tenen la sang calenta i un sistema complex per mantenir la temperatura corporal tan
constant com sigui possible. L'hipotàlem, situat a la base del nostre cervell, actua com si fos un
termòstat: controla la temperatura que el cos requereix per adaptar-se a les condicions ambientals
que augmenten la velocitat de producció o pèrdua de calor.
Si una persona està en aigua freda molt de temps, s'observa com reacciona el seu cos en
aquesta situació. Tremolarà, se li posarà la pell de gallina i els seus llavis podran agafar un to
violaci. Tot això forma part del sistema de conservació de l'escalfor de l'organisme. Els llavis
agafen aquest to blau per la raó següent: els vasos sanguinis pròxims a la superfície es contrauen
per disminuir el ritme de circulació. En aquest cas la sang calenta no arriba a les zones cutànies
més fredes tan ràpidament. Com que la sang circula més lentament, hi ha més temps perquè les
cèl·lules captin l'oxigen que la sang transporta. I com que la sang pobra en oxigen és més fosca
que la que n'és rica, la pell dels llavis, molt fina i transparent als vasos sanguinis, comença a
posar-se lleugerament blava.
La pell de gallina que ens posa els pèls de punta també ajuda a conservar l'escalfor. En els
animals de pèl, la carn de gallina fa posar drets els pèls per retenir aire i formar així una capa
aïllant.
Quan es té molt fred, hom comença a tremolar. Això fa que el cos produeixi més calor en els
músculs. Quan el cos s'escalfa massa, en canvi, reacciona a l'inrevés, procura passar a
l'atmosfera la major quantitat possible de calor. L'aigua necessita escalfor per a evaporar-se i per
mitjà d'aquest principi físic el nostre cos pot refredar-se.
La suor s'acumula damunt la pell i per a evaporar-se utilitza l'escalfor del cos. Aquesta energia
calòrica que el cos desprèn ens fa sentir més frescos. Els vasos sanguinis propers a la pell es
dilaten i la velocitat de la circulació augmenta. Quan succeeix això es pot observar que la pell
envermelleix.
Tots aquests canvis són introduïts automàticament en l'organisme gràcies al termòstat que
podem localitzar dins el nostre cervell.
Judith Hann, Guia pràctica il·lustrada per als amants de la ciència, Ed Blume, 1981.