Còpia de BLOC_M_AMB_TOTS_ELS_TEXTOS

Relats d’autor Tipologia textual: descripció
Puiggraciós
I quina tristor, llavors, quina tristor més fonda va ser la de mossèn Llàtzer quan va veure que, tant
com anava caminant cap a la rectoria, semblava que el cèrcol de muntanyes que el voltava s'anés
cloent, cloent, darrera seu, com si per tots costats l'aparedessin, fins a quedar enterrat dintre del
sot! Davant per davant se li alçaven les fosques obagues de la Rovira, coronades pels cims
altíssims de Puiggraciós. A mà dreta, se li arrengleraven, com un pany de muralles que toqués al
cel, les roques fantasmes del cingle de Bertí. A mà esquerra se li estenien les feixes conreades de
l'Ulià, tot esgraonant els vessants, com si volguessin arribar als núvols. I a darrera, cap a darrera,
ajuntant-se de mica en mica amb les feixes de conreu, se li apareixia el tossalit de Romaní, amb el
Castell dels Moros dalt de tot, traient el cap com un espectre. Roques, turons, feixes, espadats,
tossals, cingleres, es donaven la mà tot a l'entorn, formant una roda de muntanyes negres que
esglaiava de mirar.
Raimon Casellas, Els sots ferétecs, Laia.