Còpia de BLOC_M_AMB_TOTS_ELS_TEXTOS

Text informatiu Tipologia textual: text expositiu
El TACTE
Les sensacions tàctils són percebudes per nosaltres gràcies a la presència en la pell dels
receptors específics del tacte. Aquests receptors nerviosos són de dues menes: els corpuscles
tàctils específics i les terminacions nervioses lliures.
En funció del tipus de sensació que cal captar hi ha diverses menes de corpuscles tàctils:
Corpuscles de Meissner: Són de localització molt superficial i propers a la capa de
l'epidermis. Són els responsables de la sensació tàctil pròpiament dita o denominada també tacte
fi. Es localitzen, sobretot, a les zones on cal tenir un bon tacte, per exemple als tous dels dits.
Corpuscles de Pacini: La seva localització és més profunda, gairebé al nivell de l'epidermis.
Tenen la funció específica de percebre els canvis de pressió a nivell superficial.
Corpuscles de Krause: Són especialment sensibles a les baixes temperatures i són els
responsables de la sensació de fred.
Corpuscles de Ruffini: Al contrari que els de Krause, són sensibles a l'augment de la
temperatura; donen les sensacions de calor.
Els corpuscles tàctils es reparteixen per l'organisme d'una manera desigual i segons quina sigui
llur localització al nostre organisme predominen els uns sobre els altres, per la qual cosa cada
zona serà més o menys sensible a determinades sensacions tàctils.
Les terminacions lliures són les responsables del tacte fi i de les sensacions doloroses. Enfront
de situacions agressives externes que produeixen dolor, l'organisme respon amb un acte reflex.
Aquesta resposta automàtica no arriba al cervell, sinó que es genera directament a la medul·la, a
partir de l'arribada de l'estímul a través d'una via sensitiva, el qual envia una resposta per la via
motora que contraurà el múscul corresponent. Quan la sensació dolorosa arriba al cervell, ja s'ha
generat la resposta.
Jaume Ripoll, Com funcionen els nostres sentits, El tacte, Ed. Parramón.1993.