Còpia de BLOC_M_AMB_TOTS_ELS_TEXTOS

Contes i llegendes Tipologia textual: text narratiu
JOAN FERÉSTEC (V)
El feréstec minyó, no veient altre remei que presentar-se humil, s'anà atansant passa a passa,
amb les mans a les butxaques per inspirar una certa confiança. I aturant-se a una distància que
encara no podia fer por del tot, mormolà: "Em deixeu... jugar?"
I es gratava el cap, com una reminiscència del dia abans, però avui val a dir que amb mesura, i no
per cap necessitat de debò. La germaneta se'l mirà: semblava tot submís; i com que allí on juguen
dos més gresca fan tres, sense rumiar-s'ho gaire més, accedí: "Juga..."
En Joan avançà una passa més. La germaneta, reculant un xic, afegí: "Però tingues compte de no
treure les ungles..."
Sentir això En Joan i pegar un bot, tot va ésser u. Jo no sé quin diable o quin esperit de gos se li
abrivà a dins; el cas és que s'abraonà damunt la germaneta, i li enfonsà al braç tots vuit incisius i
els quatre ullals, deixant-los-hi marcats com qui mossega una poma.
Però aquella vareta màgica de la Providència, que ningú no la lluca i va fent el seu fet, degué
tornar a colpir en Joan, perquè el ferotge mossegaire sentí un trasbals dolorosíssim en tot el seu
cos. Imagineu quin mal deu fer que, a un home, de sobte li facin un cos nou. Les dents li creixeren
i se li afuaren, el nas se li aixafà, les galtes se li feren totes penjants, se li arrugà tot el front, les
cames se li guerxaren: volgué enraonar, i només li sortí un lladruc.
La germaneta havia perdut el món de vista; quan tornà a veure-hi, en lloc d'en Joan es trobà
davant d'ella el buldog més lleig d'aquest món; i mireu si cal que sigui lleig un buldog, per a ésser-
ho més que cap altre. Germana i germanet i nina i cèrcol i pilota fugiren esfereïts. L'horrible bèstia
restava allí encadenada, fent tremolar tot el jardí amb la seva ira impotent.
En tot aquell dia no es veié en Joan enlloc de la casa.