Còpia de BLOC_M_AMB_TOTS_ELS_TEXTOS

les fulles mentre buscava un lloc on dormir, es va fer el llit, badallà i es posà a dormir, estirà les
cames mentre, molt tranquil i alegre, parlava sense parar.
- Caseta bonica, la meva llibertat, palau diví de sostre de fusta, llit suau amb terra de fulles,
sempre et seré fidel; per res del món no et canviaria, visc en tu sense preocupacions ni por.
Sempre et defensaré, fins l'últim moment.
L'ós, el porc senglar i el llop cridaren alhora fort:
- Eriçó beneit, espècie amb punxes! Així valores la teva barraca vella? Amb un sostre podrit i
un terra dèbil, és una casa de gossos, estreta i sòrdida. Segur que hi ha fins i tot puces. Per
ella, nosaltres acceptaríem qualsevol cosa sense pensar-nos-hi gaire. D'aquesta casa no
tindríem motius per sentir-nos orgullosos.
Això digueren tots tres molt enfadats mentre la guineu, llesta, estava molt silenciosa.
L'Eriçó es va llevar amb els ulls molt brillants i respongué així a uns convidats tan estranys:
- Sigui quin el meu naixement, pobre o ric, l'estimo i m'agrada. És senzill i pobre però és meu i
aquí sóc lliure i en sóc l'amo.
Sóc treballador, m'esforço molt i em dedico a caçar. Visc tranquil sota el meu sostre.Solament
els pidolaires canviaríeu la vostra llar per menjar, només per això, beneits tots tres, no teniu llar
pròpia i viviu de la mendicitat i dels robatoris, i acabareu malament.
Tot això ho escoltava la guineu i jutjava que eren unes paraules molt sàvies.
- Ara veig que l'eriçó té raó.
Va dir això i marxà, i tots tres, tant l'ós, com el llop, com el porc senglar tornaren a cridar l'eriçó.
- No te raó, i tu guineu beneita deixa't de bromes.
Però va passar el temps i vet-ho aquí que tot va anar de la manera que tot seguit us explico.
El llop torturador -pobre- el varen matar molt aviat, en una cacera.
L'ós barroer, pobret, fins a la mort el picaren les abelles.
El porc senglar, va caure com un gos. Durant l'hivern el matà un caçador.
Ara, en el bosc sense camí, l'eriçó, eriçonet, passeja i caça, mentre hàbil en el seu treball té la
pròpia llar per viure feliç per sempre.
Jovan Trísic