Còpia de BLOC_M_AMB_TOTS_ELS_TEXTOS

Contes I llegendes Tipologia textual: narració
L’APRENENT DE LLADRE (IV)
Aquesta vegada va arribar-hi més mort que viu. El capità i tota la colla el van felicitar per la feta i li
van dir que era el més fi de tots ells, perquè cap no hauria sabut robar els tres moltons amb
l'astúcia que ell ho havia fet.
A l'hora de dinar, el minyó no podia aguantar-se de cansament i de gana. Van posar a taula dos
dels moltons, un rostit i l'altre amb suc, i el noi es va treure el ganivet de la butxaca per tallar-se'n
un tros. Aleshores va saltar el capità imperatiu :
- Ei, aprenent! Això no és per a tu. Des de sempre els aprenents es mengen les sobres. Cuiner,
porta les patates que van quedar d'ahir.
- Com s'entén? - va dir el minyó- Jo no he de menjar dels meus moltons? Perquè qui li ha pres els
moltons a l'home he estat jo.
- Aquí no hi ha res de ningú i tot és de tots i meu més que dels altres perquè sóc el que mano. On
s'és vist voler fer prevaler el dret del que has robat? Si tu ho has robat al camí ral, nosaltres t'ho
robem a tu, i s'ha acabat.
- Doncs si un altre m'ha de robar sense perill ni cansament allò que jo he pres amb tot l'esforç i tot
el risc, que robi un altre; que per robar i no guanyar, val més treballar. Deixo l'ofici de lladre i adéusiau.
I, sense tastar ni una mica dels moltons, l'aprenent se'n va anar cap a casa seva i va abandonar
l'ofici de lladre, per al qual tenia tan bones condicions.