Còpia de BLOC_M_AMB_TOTS_ELS_TEXTOS

efectivament va arribar el dia en que el Hogol va muntar dalt del seu cavall per deixar aquelles
terres i aquella gent. Tots van sortir del castell per acompanyar-lo un tros del camí i quan van
arribar al cim d'un turó que hi havia davant del castell, en Hogol va aturar el seu cavall.
- Cuida’t molt Hogol, et trobarem a faltar (van dir tots).
- Amics: en tot el temps que he estat amb vosaltres he après una mica de màgia i crec que ha
arribat el moment de posar-la en pràctica. Va agafar una petita bossa que penjava del seu
cinturó, la va obrir i en va treure una llavor. La va llençar al terra i després, en pronunciar un
encanteri, va començar a germinar i en un instant es va convertir en un gran arbre.
La gent admirada es va apropar sorpresa a l'arbre per observar-lo millor i mentre, en Hogol els
va parlar.
- Cada cop que vingueu fins aquest arbre, alguna cosa de mi estarà encara amb vosaltres. I de
la mateixa manera que les seves arrels s'aniran estenent, l'amistat que sento per vosaltres
anirà creixent i arrelant en el meu cor.
- Gràcies per tot, Hogol. Bona sort, van dir tots.
Gràcies a vosaltres per fer-me sentir com a casa meva. I així va ser com, amb un somriure i
una petita llàgrima l’últim dels Hogol va seguir el camí cap a la seva llunyana terra.