Còpia de BLOC_M_AMB_TOTS_ELS_TEXTOS

Contes i llegendes Tipologia textual: text narratiu
JOAN FERÉSTEC (VI)
Que és trista la vida d'un buldog! No diré ésser tan lleig, perquè es pot ésser molt lleig tot i no
essent buldog. Però tenir tantes dents, tanta força i tant de mal geni, i no poder bellugar una pota
que l'amo no ho vulgui; i sempre haver de fer aquella cara de prunes agres, perquè, sinó, la gent
et pren per un gos d'aigües i et falta al respecte i l'amo no està content. I no poder aclucar tranquil
l'ull en tota la nit: que ara passa el vigilant, que ara passa un que ve del teatre, que ara passa un
gripau o fresseja una fulla; i tu borda, perquè, sinó, es pensaran que no hi ets. I quan surts a
passeig, haver-te d'aturar a cada arbre, a cada pal, a cada angle de l'escala, a cada cantonada, a
cada quiosc, a cada guarda-rodes, a les cames de cada municipal, i tu aixeca una de les dues
potes del darrere, que en tinguis ganes o no... I allò de no poder saber si aquell altre gos que
passa és un amic o no, si no l'olores sota la cua. I tenir un nas tan fi, que arreplega totes les
ferums mengívoles del barri, i haver-te d'estar sota la taula, si és que t'hi volen, per copsar al vol
un parell d'ossos escurats. I amb tanta de feina, sempre aquell avorriment de no tenir res a fer...
Que és trista la vida d'un buldog, ben mirat!
Al cap de vint-i-quatre hores justes, el nostre Joan buldog experimentà aquelles extraordinàries
sensacions més amunt descrites, però a l'inrevés; vull dir que sentí com si li fessin un cos vell, i es
trobà altra vegada Joan persona.
Entrà tot moix a casa seva; però ningú no li va dir res de la terrible aventura. Era que el pare ho
havia manat així, dient: "Si ara no es corregeix, ni mai". I esperava que aquells dos càstigs seguits
per ells sols ja farien l'efecte.