Còpia de BLOC_M_AMB_TOTS_ELS_TEXTOS

Contes i llegendes Tipologia textual: narració
LA FINESTRA (conte popular)
Conten d’un capellà que havia estat destinat en una petita parròquia de muntanya, situada en un
indret molt allunyat i molt desavinent. El paisatge hi era certament d’una bellesa singular, amb
boscos verdíssims, espadats abruptes que el sol ponent envermellia i una gran vista sobre la
plana llunyana. Però la vida hi transcorria més aviat monòtona i ensopida i el capellà, a qui el
servei a la parròquia deixava moltes hores de lleure, s’hauria estimat més anar a exercir el seu
ministeri en un altre lloc no tan perdut i isolat del món com aquell. Però passaven els anys i el
trasllat que més d’un cop havia demanat no li acabava d’arribar mai.
Un dia el senyor bisbe hi va pujar a fer la visita pastoral. Hi havia tres hores de mal camí, costa
amunt, que el senyor bisbe va fer dalt d’una mula i així, és clar, es comprèn que fos el primer cop
que hi pujava. El capellà el va sortir a rebre, amb tot el poble, i li va donar acolliment a la rectoria.
El senyor bisbe feia uns grans elogis de la bellesa natural d’aquell poble, d’aquell paisatge agrest i
muntanyenc. I el rector, davant d’aquells elogis, va acompanyar repetidament el senyor bisbe als
dos finestrals de la rectoria, des d’un dels quals es podia admirar els penyals que tancaven la vall,
i de l’altre, els grans boscos i la llunyania del pla. Però quan ja feia diverses vegades que el rector
el duia d’una finestra a l’altra mostrant-li els atractius del paisatge, el bisbe li va dir somrient:
- El paisatge d’aquest poble és certament molt bonic. Però potser ja me l’heu ensenyat moltes
vegades, fill meu!
- Ai, senyor bisbe! Si vostè amb tan poca estona ja se n’ha atipat, compti un servidor, amb els
anys que fa que no me’n moc.
I conten que al cap de poc temps el rector fou traslladat a un altre poble no tan isolat del món.