Còpia de BLOC_M_AMB_TOTS_ELS_TEXTOS

Article d’opinió Tipologia textual: text argumentatiu
Els nous murs de la vergonya
El sistema econòmic dels països rics necessita aquest exèrcit d'immigrants disposats a
ocupar llocs laborals precaris, insegurs, esgotadors o insalubres que els obrers nadius no
accepten.
Nova onada de pasteres. Més ofegats. Més detinguts, incloent-hi ara embarassades de
vuit mesos, com la de l'altre dia. Més deportats. Detinguts només en un dia 83 immigrants,
20 d'aquests a l'interior d'un camió a la Jonquera.
L'accident de Figueres, el mes de març de l'any passat, d'un altre camió que transportava
il·legals -dels quals 11 van resultar morts- va revelar l'existència de xarxes organitzades
en territori espanyol que es dedicaven a transportar autèntics carregaments de carn
humana viva. La recent sentència absolutòria dels responsables d'aquell incident va posar
de manifest que el tràfic d'éssers humans no ha de ser necessàriament considerat un
delicte a Espanya. Altres països presumptament civilitzats són escenari d'aquest mateix
tipus de negocis basats en el tràfic clandestí d'una humanitat a la qual es tracta més
malament encara que al mateix bestiar. Pensem en el cas de la frontera entre els Estats
Units i Mèxic, o en el que està passant a les costes adriàtiques italianes.
No deixa de tenir la seva gràcia. Els mateixos règims polítics que van clamar contra
l'existència d'un mur a Berlín i d'un teló d'acer a Europa, concebuts per impedir que els
ciutadans de països comunistes emigressin cap a Occident, els mateixos demòcrates que
s'indignaven davant la imatge dels boat people vietnamites o dels balseros cubans,
intentant desesperadament guanyar la llibertat, són els que avui consideren pertinent i
inevitable el manteniment de barreres tan tràgiques i injustes com aquelles, i pensades
per al mateix: impedir el dret humà d'anar d'un lloc a l'altre. Els centenars d'immigrants
que han deixat la vida a les aigües de l'estret de Gibraltar són la prova de la culpa moral
dels que, defensors acèrrims de la lliure circulació de capitals, s'oposen radicalment a
l'exercici de la lliure circulació de persones.
Tota la retòrica entorn de l'anomenat problema de la immigració a l'Europa industrialitzada
s'aixeca sobre el fet d'escamotejar una dada fonamental. A saber, que els països rics són
demogràficament deficitaris i que necessiten importar treballadors joves. Si l'immigrant ha
vingut és perquè ha estat concitat a fer-ho.
Per més que les argumentacions melodramàtiques que els mitjans de comunicació
ofereixen de l'assumpte insisteixin que l'immigrant és un necessitat que s'ha mogut del
seu lloc per les condicions de vida miserables que patia, el cas és que un home o una
dona joves no canvien de residència si no tenen una certa garantia de trobar feina al lloc
on es dirigeixen. L'immigrant sap que hi ha feina, i per això hi va. Si no, no ho faria.
El que tenim, a partir d'aquí, és que no és la gana, ni tampoc la pressió demogràfica el
que ha desencadenat els processos migratoris en direcció a les ciutats del món
industrialitzat, sinó els interessos del sistema productiu i de mercat d'aquest, sobretot pel
que fa a la necessitat de mantenir un exèrcit de treballadors no especialitzats, que,
menyspreats i temorosos, estarien disposats a ocupar llocs laborals precaris, insegurs,
esgotadors o insalubres que els obrers nadius no accepten, així com a alimentar una
economia informal i submergida cada vegada més estratègica. D'aquesta manera s'obté
una població laboral que està caracteritzada per una inferioritat salarial absoluta, que amb
prou feines si genera costos socials, amb una capacitat reivindicativa nul·la i amenaçada
constantment no solament amb la pèrdua del lloc de treball, sinó amb el retorn automàtic
que aquesta sol implicar.
335