Còpia de BLOC_M_AMB_TOTS_ELS_TEXTOS

aquesta desgràcia. L’ase, com totes les criatures, que haurien de viure felices i sense
preocupacions a la cort del rei de N'Guer, s’enfadaven i s’enrabiaven cada dia més.
Els mancava el que de fet és l’alegria i la felicitat de la seva naturalesa d’ases: bramar,
fer pets, rodolar per terra i clavar guitzes.
Així, un dia demanaren a Bur, argumentant que feia massa calor, l’autorització per
anar-se a banyar cada dia al llac a l’hora del crepuscle; i Bur els ho va concedir. Un
cop reunides les carbasses, les olles i la resta d’estris de cuina, anaven totes al llac i
es treien els bubus i les altres robes i entraven dins l’aigua, cantant: Ah! Ah! Ah! Iam
Beta Laminto? Sam Bindal·la ...!
Així que cantaven, es transformaven en ases i sortien de pressa de l’aigua, corrent,
clavant guitzes, rodolant per terra i fent molts i molts pets.
Ningú mai no va molestar-les. L’únic que hauria pogut fer-ho, l’únic que sortia del
poblat a l’hora del crepuscle per fer les seves ablucions i la pregària del Sal·làtut
Mahiribí, Bar el moro conseller, se n’havia anat de pelegrinatge a la Meca.
Fatigades i felices, Fari i el seu seguici, retornaven a prendre forma de dona i
retornaven a casa de Bur, amb les carbasses i les olles netes.
Les coses haurien pogut continuar sempre així si, per exemple, Nar hagués mort en el
camí de la Meca, o si l’haguessin fet presoner, cap a l’est, en el regne dels bàmbara, o
en les dels fulah o en el dels haussa, i l’haguessin forçat a ser esclau, o hagués
preferit quedar-se la resta de la seva vida prop de la Meca per poder estar més a prop
del Paradís.
Però Nar retornà un bon dia, justament quan es feia de nit. I abans d’anar a saludar al
seu rei se n’anà cap al llac. Aleshores, va veure les dones i, amagat darrere un arbre,
va sentir la seva cançó: Ah! Ah! Ah! Iam Beta Laminto? Sam Bindal·la ... !
- Kung Llaharru Harràparru Nyanyil·lè Haarru!-, va dir Nar, frase que vol dir: Oh,
Bil·lahí, Wal·lahí! No és possible, quina sorpresa! Però si aquestes dones es
transformen en someres ..., l'esposa de Bur i tot el seu seguici són someres?
Nar arribà a casa de Bur però no li va poder dir res del que havia vist i escoltat, ja que
tothom volia saber coses del seu pelegrinatge a la Meca.
Però enmig de la nit, el seu secret, ocult entre el cuscús, el be i l’afartament, l’ofegava i
l’ofegava... Així que va anar a despertar el Rei:
- Bur, Bil·lahí, Wal·lahí! Si dic mentida que em tallin el cap ara mateix, però la teva
dona més estimada no és humana, és un ase!
I el Rei contestà:
- Què em dius, Bar! Quin dimoni t'ha robat la raó en el camí de la salut?
I Nar continuà:-Demà, Bur, demà, Inxal·làh! T'ho provaré.
L’endemà, Nar el conseller, va cridar el diali, el joglar del rei, i li va cantar la cançó de
Fari, i li va dir: