Còpia de BLOC_M_AMB_TOTS_ELS_TEXTOS

Contes d’arreu del món País: Sèrbia
LA CASETA DE L'ERIÇÓ
L’eriçó, eriçonet, sempre passeja pel bosc, sense carreteres ni camins. L'eriçó es dedica a la caça i sempre
se'l pot veure amb tres-centes punxes, preparat per atacar el llop, l'ós i fins i tot l'ovella. Tots els animals
del bosc coneixen el gloriós caçador... Les àligues l'aprecien, el llop se n'amaga, la serp té malsons al
vespre per culpa seva. Davant d'ell el dia avança i el terror es fa més i més gran per on va passant.
Un dia l'eriçó va rebre una carta, una carta molt dolça. La carta deia així:
Per a l'amic eriçó, eriçonet. Eriçó, germà,
Somio amb tu molt sovint i penso moltíssim en tu. Ara t'escric des del pedregar, amb una ploma
d'oca. Que bé que escriu! Vine a dinar amb mi a casa meva. Vine, no et faci mandra. T'espero
amb la cassola plena i la boca feta aigua, vine corrent.Una abraçada afectuosa i una dolça
salutació.
La signava la guineu, guineueta.
L'eriçó digué:
- Amb el menjar no es pot fer broma. Vaig a preparar-me per anar a dinar a casa la guineu.
L'eriçó, eriçonet, s'examinà les punxes i les afinà una a una mentre pensava:
-Que content que estic que la guineu m'hagi convidat a dinar.
Quan el sol ja era al cel, l'eriçó va arribar a casa de la guineu.
Davant la llodriguera de la guineu, feta amb parets de pedra, l'eriçó es tragué el barret i li va fer
una reverència somrient. Era un veritable cavaller, saludà la guineu molt amablement:
-Bon dia guineu virtuosa, et saludo amb les meves tres-centes punxes, et desitjo que la ploma
de gall decori casa teva i que la treva cassola estigui plena de gallina. Que visquis eternament
en pau i alegria i que mai no sentis bordar el gos. T'agraeixo molt que m'hagis convidat perquè
tinc l'estómac buit.
La guineu ja ho tenia tot a punt i van començar a menjar, un àpat boníssim i fantàstic.
Els plats s'anaven succeint, un rere l’altre.
L'eriçó brindava sovint per la salut de la guineu i per la seva casa. A la quarta hora de menjar,
ja tenia la panxa estirada com una pell de tambor.
En arribar la nit, va aparèixer la primera foscor i el cel era morat, sortien les papallones i bufà
un vent suau de nit que feia sonar les fulles, callava el bosc, ja no hi havia sorolls i els ulls dels
gats salvatges brillaven, les cuques de llum encenien els seus lots amb una llum meravellosa
ensenyant la direcció als animals. El senyor mussol féu el seu crit de guerra. Alerta ocells, ha
començat la cacera!
L'eriçó s'aixecà i es va rentar la boca:
- He d'anar a casa, ja és tard, tot era molt bo, deixem-nos ja de menjar. Ja estic molt, molt tip.
Moltes gràcies afectuosa guineu!
La guineu va respondre:
- Queda't avui a dormir a casa meva.
- No, no puc, he d'anar a casa meva perquè ja és molt tard.
La guineu insistia, insistia, li pregava i li agafava la mà , però l'eriçó no canvià d'opinió.