Còpia de BLOC_M_AMB_TOTS_ELS_TEXTOS

Va pensar en el llop, durant tot el dia, la boja, ni hi havia pensat pas... En aquell precís moment
es va sentir una trompa molt lluny en la vall. Era el bo del senyor Seguin que intentava un últim
esforç per fer-la tornar.
-Hu! hu! -feia el llop.
-Torna! torna!... -cridava la trompa.
La Blanquette va tenir ganes de tornar; però, recordant el prat, el cordill, va pensar que ara ja
no podia suportar aquella vida i que valia més quedar-se.
La trompa ja no se sentia...
Darrere seu la cabra va sentir un soroll de fulles. Es va girar i va veure en la foscor dues orelles
curtes, ben dretes, amb dos ulls que brillaven ... Era el llop.
Enorme, immòbil, assegut, estava allà mirant la cabreta blanca i assaborint-la ja. Com que
sabia que se la menjaria, el llop no tenia pressa; només quan es va girar, es va posar a riure:
- Ha! Ha! la cabreta del senyor Seguin -i va passar la seva gran llengua vermella sobre la seva
boca negra.
La Blanquette es va sentir perduda... Un moment, recordant la història de la vella Renaude, que
havia lluitat tota la nit però que al matí havia estat menjada, es va dir que potser valdria més
que el llop se la mengés de seguida; llavors, canviant de parer, es va posar en guàrdia, el cap
abaixat amb les banyes endavant, com una valenta cabra del senyor Seguin... No és que
tingués l'esperança de matar el llop -les cabres no maten el llop- però només per a veure si
podia aguantar tant de temps com la Renaude...
Aleshores el monstre va avançar i les petites banyes es van posar en moviment.
Ah!, que n'era de valenta la cabreta, com es defensava! Més de deu cops, va obligar el llop a
recular per a recuperar força.
Durant aquelles treves d'un minut, la golafre encara collia amb pressa una mica de l'herba que
tant li agradava, després tornava al combat, la boca plena... Això va durar tota la nit. De tant en
tant la cabra del Sr. Seguin mirava les estrelles ballant en el cel clar, i pensava:- Oh!, tant de bo
aguanti fins l'alba...
Una darrera l'altra, les estrelles es van anar apagant. La Blanquette va redoblar els cops de
banyes, el llop els cops de dents... Una llum pàl·lida va aparèixer a l'horitzó... El cant d'un gall
va pujar de la vall.
- Per fi -va dir el pobre animal, que només esperava el dia per a morir. I es va estirar al terra
amb el seu pèl blanc tan bonic tot tacat de sang ...
Llavors el llop es va llançar sobre la cabreta i se la va menjar.