Còpia de BLOC_M_AMB_TOTS_ELS_TEXTOS

EN PERE SENSE POR
Hi havia un noi anomenat Pere, que era molt valent. Havia sentit parlar moltes
vegades de la por, però ell no sabia pas quina mena de cosa era ni si era com una
mena de bèstia o d'herba o de pedra. Tenia moltes ganes de saber què era i un dia
decidí anar-se'n pel món per veure si la trobava.
Caminant, caminant, se li féu de nit. Es trobava vora d'una casa i es féu càrrec de
demanar-hi posada. Quan s'hi acostà, trobà molta gent que li aconsellà que no hi anés
pas, perquè hi havia la por que cada nit sortia. En Pere, tot content, digué:
- Precisament jo cerco la por, perquè m'agradaria conèixer-la.
La gent el va prendre per boig.
A la casa no hi havia ningú, i hi havia una taula molt ben parada amb bon menjar i bon
beure. En Pere va sopar i després se'n va anar a dormir. Així que va haver apagat el
llum, començà a sentir un catacric-catacrec, com d'ossos de mort, i ben aviat varen
començar a caure del sostre, ossos i més ossos.
En Pere es va llevar, els va agafar i s'hi posà a jugar a bitlles.
A mig jugar va caure un cap de mort, i en Pere, que de tant jugar havia agafat set, el
va agafar, se'n va anar al banc de càntirs, va omplir la calavera d'aigua i la féu servir
de got. De seguida es va sentir un gran soroll de cadenes, i uns gemecs i crits
esfereïdors, i en Pere va cridar:
- Qui vulgui res, que vingui!
Tot seguit es va presentar un home petitet, petitet, a qui en Pere preguntà què volia, i
ell li contestà que havien fet unes obres a la casa i que no les havien pagades, i que
moltes de les teules i rajoles eren seves i que les volia. En Pere li digué que se les
podia emportar, però que el deixés dormir tranquil perquè tenia son. Es presentaren
tota una colla d'homenets, que varen arrencar les rajoles i les teules que eren seves i
se'n varen anar.
L'endemà tothom preguntava a en Pere com havia passat la nit, i ell els explicà el que
li havia passat. I en aquella casa mai més no s'hi va sentir soroll, i el seu amo, de
content, va donar a en Pere una bossa de diners.
En Pere es tornà a posar a caminar i a tothom que trobava preguntava:
- No em sabríeu pas dir si per aquí prop hi ha la por? Perquè la voldria conèixer!
I la gent el prenia per beneit. Va trobar uns que li digueren:
- Aneu a posar a l'Hostal del Passerell, i sabreu què és por.
En Peret, tot seguit se n'hi va anar. L'amo era geperut, el va rebre molt bé i li donà un
gran sopar. Quan hagué sopat, li digué que li havia de tallar l'orella esquerra, car ell
tallava una orella a tots els hostes que posaven a l'hostal, perquè havia de fer-se un
ungüent per a poder-se guarir el gep de l'esquena, i necessitava per fer-lo tres-centes
orelles esquerres, i que ja només n'hi mancava una, que era la de'n Pere. Aquest li
replicà que no se la deixaria pas tallar, i que si es volia aplanar el gep, ja li aplanaria ell
sense necessitat de cap ungüent, i li ventà un cop de porra al gep que li va rebentar, i