Còpia de BLOC_M_AMB_TOTS_ELS_TEXTOS

- Solament necessito uns paletes i l'ajuda de la Nat, majestat.
- Paletes? Què és el que estàs barrinant?- Vull fer un mur , Majestat
- Que potser vols tancar als meus porquets com vulgars lladregots?
- No majestat, només vull fer un petit mur. Confieu en mi: els vostres porquets no patiran cap
mal.
- Que així sigui, doncs. Emporta’t els paletes i tot el que et calgui però porta'm el cap d'aquest
lleó.
- De seguida ens hi posem, Majestat.
Poca estona després de dir aquestes paraules, i davant les perplexes i incrèdules mirades de
tots, en Hogol sortia del castell acompanyat de la Nat i els millors paletes de la cort.
Es van dirigir cap a les terres on darrerament s'havien tingut noticies del lleó i es van aturar en
un verd prat on els porquets del Rei els agradava anar. Hogol va demanar als paletes que
fessin un petit mur de no més de dos metres d'alçada per uns vint-i-cinc de longitud, recalcant
especialment que la paret havia de ser el més plana i perfecta possible.
Els paletes no entenien res i sabent que el lleó rondava per aquelles terres no se sentien gens
tranquils. Tot i així van complir fidelment els desitjos d'en Hogol i en poc temps el mur va estar
acabat.
- Què hem de fer ara, Hogol?
- Ara només hem d'esperar i amb sort el nostre problema s’haurà acabat.
- No entenc què vols fer.
- Confia en mi, Nat. Si la meva idea dona resultat aviat tornarem a casa. Apa: vine amb mi que
ens hem d'amagar
Van pujar a un arbre proper al mur que els paletes havien aixecat i allí van esperar pacientment
l’arribada del lleó. Després d'unes llargues i avorrides hores d'espera el lleó va aparèixer en la
llunyania, apropant-se amb parsimònia i sense amagar-se de res ni de ningú. Els pobres
porquets, en adonar-se de la presència de tan poderós depredador van fugir espantats i morts
de por.
El lleó seguia apropant-se lentament cap al mur sense immutar-se.
- Déu meu, Hogol, és enorme! Què fem?
- Tranquil·la, hem d'esperar que s'apropi una mica més... una mica més... ara!, ràpid Nat,
necessito que llancis l'encanteri de la paret d'aigua sobre el mur!
- Però, per què?
- No preguntis i fes-ho, ara!
Nat va llençar l'encanteri al mur i en un instant va començar a reflectir tot el que es trobava
davant seu. Al principi el lleó no es va adonar de res, però finalment va veure que un gran lleó
s'interposava en el seu camí. Va dubtar un instant i després va llençar un gruny amenaçador,
tot obrint exageradament la boca per mostrar les seves poderoses dents. L'altre lleó va fer el
mateix i va ensenyar els seus esmolats ullals al seu rival. El lleó va començar a fer gestos
amenaçadors i demostracions de força a les quals sempre contestava l'altre lleó amb actes
igual de poderosos.