Còpia de BLOC_M_AMB_TOTS_ELS_TEXTOS

Contes I llegendes Tipologia textual: narració
L’APRENENT DE LLADRE (I)
Vet aquí una vegada hi havia un minyó que volia fer de lladre i es va anar a oferir com a aprenent
a un bandoler molt famós. La colla de lladres tenia el cau en una cova al cim d'una muntanya molt
aspra i alta, des d'on es dominava una extensa plana.
Feia poca estona que el minyó s'havia presentat a la cova per fer d'aprenent, que el capità el va
cridar:
- Avui tenim poca teca per dinar. Veus aquell home que passa per allà baix amb aquell moltó?
Doncs, vés i roba-l'hi.
- Entesos - va dir el noi.
- Compte que és molt valent i forçut i que no es deixarà prendre el moltó sense més ni més.
- No tingueu por, capità, que li prendré el moltó i ni tan sols em veurà.
El minyó va agafar un ganivet vell i rovellat que no servia per a res i una beina dolenta i vella que
feia joc amb el ganivet. Amb aquelles dues rampoines el minyó va baixar de la muntanya fins a
arribar al camí per on havia de passar l'home del moltó.
Enmig del camí va deixar la beina a terra de manera que semblés que li havia caigut a algú. Unes
dues-centes passes més enllà, després d'un revolt des del qual no es veia el lloc on havia deixat
la beina, va deixar caure el ganivet. Aleshores, es va posar a esperar, amagat darrere d’un
bardissar.
Al cap d'una estona va passar l'home que duia el moltó a coll. En veure la beina va pensar que li
devia haver caigut a algun caminant, però com que era tan vella i atrotinada, la va deixar. Va
continuar caminant i, més enllà, es va trobar el ganivet. Va pensar que la beina que havia vist
abans devia ser d'aquell ganivet i el va collir. Encara que era vell, li serviria per alguna cosa ..., i la
beina li aniria bé per protegir-lo. I va fer mitja volta per tornar enrere. Però, per no recular carregat
amb el moltó, se'l va treure del coll i el va deixar a la vora del camí. Així que l'home va haver
tombat el revolt, el minyó va sortir del seu amagatall, es va carregar el moltó a coll i va pujar cap a
la cova.