Còpia de BLOC_M_AMB_TOTS_ELS_TEXTOS

Text informatiu Tipologia textual: text expositiu
ORÍGENS DEL CALENDARI ACTUAL
El calendari actual és, amb petites variacions, una versió del calendari vigent a Egipte des del
cinquè mil·lenni abans de Crist, amb un cicle anual dividit en dotze mesos de trenta dies
(subdividits a la vegada en tres dècades), més 5 dies suplementaris.
Van ser també els egipcis els qui van dividit el dia en 24 segments de temps: les hores.
Aquest calendari tenia alguns inconvenients, ja que els 364 dies no són exactes i les 6 hores que
sobraven cada any s’anaven acumulant.
A la Xina, el calendari era més complex. A mitjan tercer mil·lenni abans de Crist, el sistema
consistia a emparentar els 12 reis del cel amb els 10 reis de la Terra. Aquesta combinació
generava cicles de 60 anys. Seixanta és el mínim comú múltiple de 10 i 12. Els càlculs necessaris
per establir a partir d’això un calendari fix eren sovint un secret d’estat.
I arribem a Babilònia, la tercera mestra del còmput del temps. De Babilònia hem heretat la
setmana de 7 dies, l’hora de 60 minuts i el minut de 60 segons. A més a més, els babilonis van
anomenar els dies de la setmana amb els noms dels seus déus, que eren les grans lluminàries
celestes. Per prevenir la pèrdua de dies que es produïa en el calendari de 365 dies van incloure
anys especials de 13 mesos. El mes 13è estava carregat d’influències religioses negatives i d’aquí
la superstició envers el número 13.
L’any 6 aC, Juli Cèsar va decidir fer front al problema de les 6 hores residuals de l’any i encarregà
a Sosígenes d’Alexandria la creació d’un nou calendari. Aquest nou calendari recollia les hores
residuals en blocs de 4 anys, i afegia un dia complet al mes més curt de l’any. Aquest és
l’anomenat calendari Julià, que va ser utilitzat fins a l’any 1582. El retard acumulat a raó d’11
minuts anuals sumava 17402 minuts, uns 12 dies complets.
El papa Gregori XII va reunir un comitè científic per tal de reformar el calendari Julià ajustant-lo al
Sol i recuperant els 12 dies de retard acumulats. Aquest sistema, el calendari gregorià, que es va
completar prenent com a primer dia de l’any l’1 de gener, no va ser adoptat immediatament arreu.
Els països no catòlics van trigar a acceptar la cronologia del papa. Gran Bretanya no va avançar el
seu calendari per adaptar-lo al gregorià fins al 1752, gairebé dos segles més tard. Actualment és
vigent a tot el món occidental.
244