Còpia de BLOC_M_AMB_TOTS_ELS_TEXTOS

Contes d’autor
EL BARBUDÍSSIM REI DE FES
Havien navegat una jornada, quan a posta de sol divisaren al lluny dues galeres. El còmit posà
molt mala cara, perquè reconegués que eren de Fes.
- I ara a Fes tenen per rei un foraster, cristià renegat, que s’ha alçat amb la corona
Per traïció i sorpresa. Ha armat corsaris que fan la guerra sense treva als navilis turcs; de
manera que aparellem-nos a la batalla.
Una de les naus tragué el faró tres vegades; i fet aquest senyal les dues viraren cap a la galera
turca, esforçant les veles tant com podien a la mitjana i el trinquet. En poca estona envestiren la
galera. El combat era fort. Els turcs amb els fonèvols llançaven grosses pedres; pedra que
tocava un home el feia caure mort per ben armat que estigués. Els de Fes s’hi tornaven
disparant les bombardes; duien també moltes ballestes, i de la pluja de sagetes que aviaven hi
hagueren molts nafrats.
No podia fugir la galera turca; tenia una nau a cada banda, que li tallaven tota retirada.
El còmit manà llançar el rampagolls perquè la galera tingués fort, ja no se’n podia anar encara
que volgués, Tan aviat com un dels seus homes era mort o nafrat, el desarmava i donava el
seu arnés a un altre que ocupava el seu lloc. Des de la gàbia llançaven grans barres de ferro a
les naus enemigues, i sacs de calç per cegar-los la vista, com també oli i pega bullent amb
grosses calderes.
Però els de Fes eren braus; anaven armats d’arnesos blancs, cuirasses i bacinets, i per unes
llargues post que havien posat de coberta a coberta començaven a passar, malgrat que molts
queien a l’aigua malferits.
Molta va ser la gent que d’una part i l’altra morí; i tantes eren les llances trencades i els
pavesos, dards i fletxes i passadors, que els cossos morts que a la mar llançaven no es podien
afonar davall de l’aigua. Finalment els turcs s’hagueren de rendir, i els corsaris se’ls
endugueren a remolc cap a la ciutat de Fes, on quan arribaven ja era nit negra.
Tots els tripulant de la nau turca, i entre ells Tirant i Plaerdemavida, varen ser tancats en una
fortalesa on hi havia molts altres captius. Un d’aquests, el més antic, explicà als arribats els
usos d’aquell reialme.
-He de saber –digué- que el nou rei de Fes té per costum fer-se dur cada matí a palau els
presoners que arriben en els seus navilis, i els demana notícia d’un tal Tirant el Blanc i una
donzella anomenada Plaerdemavida.
-Perduts estem- digués aquesta a en Tirant-, ja que si tant ens busca, deu ser per ànim de
venjança, per algun greuge que de nosaltres tindrà.
L’endemà, essent de dia, els corsaris van dur-los a la presència del rei. Portava aquest rei una
barbassa negra i un gran turbant. Quan passaven davant seu, la Plaerdemavida digué en veu
baixa i llengua grega, pensant que no els entendria.
-Aquest home té una cara de facinerós que espanta.
El barbudíssim rei els mirà amb gran sorpresa;però, dissimulant-la,manà que desfilessin els
altres presoners. Acabada la desfilada preguntà:
- Qualsevol de vosaltres que em sàpiga dir el parador d’un tal Tirant el Blanc de Roca-Salada i
una certa donzella anomenada Plaerdemavida, jo el faré franc de la llibertat.
- Senyor – digué en Tirant, sortint de la filera-, us prenem per la vostra paraula de rei. Doneunos
la llibertat que prometeu.
El rei tornà a mirar-los amb sorpresa: