Còpia de BLOC_M_AMB_TOTS_ELS_TEXTOS

Contes d’autor
ALMOGÀVERS I GENOVESOS
A Constantinoble en Pere i en Xeixa es van quedar veient visions. Ni en somnis no
haurien imaginat una ciutat de tanta riquesa en un paratge tan bonic. La defensava
una llarga muralla que s’estenia per les vores del Mar de Màrmara i del Corn d’or, el
canal que convertia la ciutat en una península. A l’interior no sabien què admirar més :
si el palau reial o l’Hipòdrom o les places amples i lluminoses, emmarcades per pòrtics
sumptuosos. Però, per damunt de tot, fou l’església de Santa Sofia, amb la seva alta
cúpula, el seu or i els seus mosaics, el que deixà bocabadats els dos xicots.
Semblava que un lloc com aquell era per viure-hi sempre en festa, molt alegrement i
en pau. La veritat era una altra.
Roger de Flor, per entrar al servei dels bizantins, havia posat com a condició, enter
altres, la de casar-se amb una princesa. L’emperador, Andrònic Paleòleg, li concedí la
mà de a seva neboda.
Els genovesos de Pera, una vila que no era gaire lluny de Constantinoble s’alarmaren.
Eren mercaders i havien aconseguit de l’emperador molts privilegis i avantatges
comercials. Temien que Roger de Flor decantés l’emperador Andrònic a favor dels
interessos dels mercaders catalans.
- Els almogàvers són catalans – es deien ells-. I els catalans el que volen es quedar-se
amb els nostres mercats. Si els deixem fer. Aquí no hi vendrem ni una agulla.
Tots convingueren que calia defensar els mercats fos com fos.
- Aquesta gent de pera no ens miren amb gaire bon ull- digué Berenguer de
Mequinensa a en Pere Portes, un dia que van anar a visitar la vila-. Potser temen que
vosaltres, els mercaders de Barcelona, els feu la competència.
- La sang no arribarà al riu – va dir en Pere rient.
La sang no va arribar al riu. Arribà al mar. S’estava celebrant el casament quan els
genovesos entraren a Constantinoble, amb la intenció de fer una estossinada
d’almogàvers. I fou justament davant del Palau Blanquerna i a la vista d’Andrònic que
començà la brega. S’armà un batibull de mil dimonis.
Així que els homes que eren a les naus ho saberen van córrer a defensar els seus
companys.
En Pere, a bord de la “Cabreta” en aquells moments, cridava indignat:
- Aquests genovesos són uns carotes. És que s’han pensat que només ells tenen dret
a comerciar en aquestes terres?
S’armà de pressa i corrents i baixà a terra per participar en la lluita. No es tractava
solament d’ajudar uns companys. Es tractava també de defensar els seus interessos
de mercader català.
Hi hagué una carnisseria que feia por. Els de Pera van caure a milers. I no van ser
completament destruïts perquè l’emperador en va tenir llàstima. Si no arriba a ser per
ell, de la vila de Pera, del seu tresor i de les seves mercaderies, no se n’hauria cantat