Còpia de BLOC_M_AMB_TOTS_ELS_TEXTOS

- Abans de dinar, quan la nostra favorita acaroni damunt la seva cama el cap de Bur, el
nostre rei, perquè s’endormisqui, en lloc de cantar la glòria de reis difunts, tocaràs el
teu gàmbare i cantaràs la cançó que jo t'he cantat.
- Que potser la vas sentir a la Meca, aquesta cançó? -li preguntà el diali a Nar. I Nar
respongué:
- Ets curiós, curiós ... com tot diali que s’estimi. No, no l’he sentit a la Meca, però ja te
n’adonaràs del poder de la meva cançó ...
Arribat el moment que Nar esperava, Bur estava somnolent, el cap damunt la cama de
la seva esposa favorita; esperava que Nar tornés a explicar el seu pelegrinatge a la
Meca, el diali cantussejava dolçament, netejant el seu gàmbare, i a un senyal de Nar,
propici i murri, es posà a cantar la cançó.
- Bur, rei meu -va dir la Reina plorant-. Impedeix al diali que canti aquesta cançó.
- Per quina raó dona estimada? La trobo molt bonica ... -va dir el Rei.
- És una cançó que Nar va sentir a la Meca... -explicà el diali.
- T’ho prego, amo meu! -gemí la favorita- Atura’l ...perquè em fa molt de mal dins el
cor, perquè es canta en la nostra terra en els funerals.
- Però això no és prou raó com per a fer callar el diali... -va dir el Rei, mentre el diali
continuava cantant.
De sobte, la cama de la reina, que sostenia el cap de Bur, es va endurir i sota la roba
aparegué una ungla duríssima i després una pota. L’altra cama també es transformà,
les orelles se li allargaren, el seu rostre bonic també... Rebutjant el seu reial espòs,
Fari transmutada en ase, enmig de la casa, es va posar a clavar guitzes a tort i a dret,
desencaixant la mandíbula de Nar, el moro conseller.
En les cases veïnes, en les cuines, en els patis, les guitzes i els hi-han, indicaven que
el seguici de Fari havia seguit, també, la mateixa sort que la seva reina. Com ella, com
la seva reina, foren ensinistrades a cop de garrot i de regnes, igual que tots els ases
que, inquiets i sense cap notícia de les seves dones, sortiren a la seva recerca i
passaren pel Regne de N'Guer.
I diu Amadu Kumba:
- I és després de Fari que els ases aprenen a cops de garrot i troten, carregats, per
tots els senders i camins, sota el sol i sota la lluna.
Miquel Essomba