Còpia de BLOC_M_AMB_TOTS_ELS_TEXTOS

Sense dir cap mot, aquell estrany home li fa fer un gest per tal que obrís la boca, i la
princeseta obedient va fer el que li demanava al temps que tancava els ulls. I va notar
com uns dits es ficaven per la seva boca i a palpentes anaven tocant tots els queixals
de la noia, com si busquessin el més adequat per aquella ocasió. Igual que el pagès
busca els fruits més madurs i saborosos per collir-los de l’arbre i dur-los a casa, així
mateix feien els dits d’aquell home dins la seva petita boca , mentre ella esperava una
estrebada de dolor en qualsevol moment.
Però de sobte, digueu-li màgia, digueu-li ciència, va notar que el seu mal de panxa
s’havia esvaït com la rosada a trenc d’alba. Va obrir els ulls de sobte com intentant
tenir la certesa que no estava somiant. I no era un somni sinó que era la pura realitat,
perquè davant seu va veure aquell home que obria una de les seves mans, l’apropava
a la seva carona i li ensenyava un queixal blanc com la farina.
- M’has guarit! no m’ho puc creure ! com ho has fet? potser saps d’alguna ciència
desconeguda per tothom?
- Cap metge sóc jo i poc de ciència en sé... Només una cosa sé fer bé i és llegir dins el
cor de la gent.
El mal que tu paties no era per causa del pastís que aquella bruixota et va oferir, sinó
pel teu propi cor, que escamat i decebut va fugir de l’afecte i el calor d’altres cors... es
va creure que els bons cors no existien, i en sentir-se tant sol va provocar-te aquest
dolor intens que tu creies que venia del pastís.
Vares perdre la confiança en la gent, però avui has sabut recuperar-la en permetre que
un estrany posés els dits dins la teva boca. Tot i arriscar-te a prendre molt de mal has
accedit a la meva proposta sense tenir la certesa de que realment servís d’alguna
cosa. Avui has aprés altre cop a confiar en les persones.
- Ben cert és el que dius perquè veritablement ja no pensava que tornés a trobar cap
persona de bon cor com tu en tota la meva vida. Agraïda estic i crec que una gran
recompensa et mereixes. Vine amb mi a palau i t’ompliré las mans i les butxaques de
tants diners i joies com tu vulguis!
- Res de tot això necessito jo. El tracte ja està fet. Jo tinc el teu queixal i tu la teva salut
i la teva felicitat.
- Però perquè necessites un queixal ? quin servei et pot donar ?
- Molt de seny tenen les teves darreres paraules i tota la raó t’he de donar quan dius
que cap servei em farà a mi aquest queixal, de manera que te’l torno a tu ja que teu
era i just és que ho segueixi sent.
- Però no entenc res! ara per què em tornes a donar el queixal ? si acabes de dir que
era l’únic que volies?
- Vull que conservis aquest queixal perquè així no oblidaràs mai el que avui has aprés.
I cada cop que algú et faci mal i que el teu cor se senti sol i trist, vull que l’agafis i el
miris fixament, i que pensis que igual que avui, algú tard o d’hora arribarà i et farà
esvair el teu dolor.
I sense donar-li temps a contestar ni a replicar i mentre encara estava pensant en tot
allò que acabava d’escoltar, aquell home va girar cua i va marxar pel mateix camí per