Còpia de BLOC_M_AMB_TOTS_ELS_TEXTOS

Contes i llegendes Tipologia textual: narració
EL VECTIGAL DE LA CARN
Ferran d’Antequera ocupà el tron de Catalunya contra la voluntat del poble que no sentia pas per a
ell la més mínima simpatia, però que, per un arrelat sentit de lleialtat a la paraula donada, va
acceptar la decisió del conveni de Casp, malgrat no estar-hi conforme. El rei, no sabem si s’adonà
que el poble no el volia i que l’acceptava per força, i en comptes d’acatar les lleis i els usatges de
la terra es va creure amb dret a decidir el que li vingués de gust i fer el que volia prescindint de les
lleis i de tothom.
Els seus servents aviat varen veure quina era la manera de pensar del rei i també feien les coses
de la mateixa manera, sense respectar a res ni a ningú. Un dia un dels servents va anar a comprar
al mercat i un cop va tenir el que volia, el carnisser li va demanar que pagués la carn i l’impost de
la carn (el vectigal) que era normal en aquells temps. Malgrat la insistència del carnisser el servent
s’hi va negar dient-li que ell no era ningú per manar el rei i que faria el que li vingués de gust i no
solament no va voler pagar l’impost, sinó que va agafar la carn que havia encarregat i va marxar
sense pagar-la.
El carnisser se’n va anar al Consell de Cent a demanar justícia i el Consell va decidir que calia
fer-la complir encara que fos al mateix rei.
El rei era tingut per un dèspota i el fet que el servent, refiat de la manera de ser del rei hagués fet
el que havia fet, ja revelava molt clarament quin era el tarannà del rei.
Tots els consellers creien i així ho deien, que calia reclamar-li el respecte als drets i costums del
país, però tothom refusava d’anar-hi perquè temien per la seva vida. El conseller Joan Fivaller es
va oferir per anar-hi, però sense deixar de témer que la seva visita al rei li podria costar la vida. Es
va vestir amb la gramalla de dol i es va fer acompanyar per tots els macers i prohoms de la ciutat
fins la porta del palau reial.
En arribar al peu del carrer de Brocanters, o sia en entrar a la plaça, es va dirigir al poble que el
seguia i els va dir que ell defensaria els seus drets i costums davant el rei, encara que li hagués de
costar la vida.
El rei va rebre el conseller Fivaller amb tota insolència i li va dir que mai s’havia vist que un simple
conseller volgués renyar tot un rei. Fivaller li va contestar que ell no era només un conseller sinó el
representant del poble i que no hi havia anat per renyar-lo, que no era aquesta la seva feina, sinó
per demanar-li que complís la paraula donada de respectar els drets i els usatges de Catalunya, la
qual cosa no havia fet el seu servent en el seu nom, i que per tant si no esmenava la conducta del
seu servent era com si fos ell.
El rei li va dir que tanta gosadia podia costar-li cara i que la podia pagar amb la vida. Fivaller li va
contestar que darrera seu hi tenia tot un poble que sabria venjar-lo, que era fora del palau i que
estava esperant el resultat de la seva visita i que desitjava saber si el rei respectava o no els seus
drets. Quan el rei va saber que tot el poble de Barcelona estava pendent de la seva paraula per
llançar-se o no a la guerra va canviar d’actitud absoluta i de mal rei i tornant-se mansoi com un xai
feu que paguessin a Fivaller el tribut o vectigal i va pagar també el que valia la carn que el seu
servent s’havia emportat sense pagar.