Còpia de BLOC_M_AMB_TOTS_ELS_TEXTOS

posar-se la jaqueta i de sortir al carrer per la porta d’empleats. Però l’Eduard acaba
d’adonar-se que ha estat segellant tots els certificats de la pila diària amb una data
errònia. La durícia del dit gros han provocat que tota la feina feta portés impresa una data
de fa quinze anys. S’ha assegurat del seu error mirant el rònec calendari daurat que és
penjat a la paret i ha desitjat amb força que, tot plegat (no només aquelles darreres
hores), es tractés d’un llarguíssim malson del qual, tard o d’hora, en despertarà.
Per aconseguir-ho, ha aclucat els dos ulls i ha somiat amb brevetat que era al llit flairant i
acariciant els allargassats cabells de la Guadalupe i sentint les matineres rialles dels
cosins del Nil i del Pol. També ha imaginat que sí, que aquell dissabte al matí, també
aniria a l’Oficina de Correus i Telègrafs, però que hi entraria per la porta dels clients, que
no penjaria la jaqueta, que no hi hauria cap “seu taquiller”, ni cap “seva trista, metàl•lica i
setentera taula”, que només donaria un “Bon dia” i que ho faria a una altra “Guade de
recepció” diferent, que li mostraria el seu D.N.I. i que, mentre esperaria que li portés el
37è fascicle del col•leccionable “Sellos del mundo”, observaria com un altre Eduard
estaria segellant els certificats retornats. Però, finalment, l’Eduard de veritat (el dels ulls
oberts, el de la món real) no ha tingut més remei que aixecar les humitejades parpelles i
fer-se a la idea que tot allò no era un malson sinó un simple error administratiu. Un simple
error administratiu tant fàcil d’arreglar com impossible d’escapar...Paaam ! (data i vida
errònies)
Un relat de Toni Viadé i Moreno
332