Còpia de BLOC_M_AMB_TOTS_ELS_TEXTOS

Contes i llegendes Tipologia textual: narració
LA SOPA D’ALL
Un dia el rei Jaume anava de cacera. Es va perdre i es va quedar sol i separat de tota la gent.
Volta que voltaràs per tal de veure si podia orientar-se, com més voltava i caminava més s’anava
separant dels seus companys. Després de moltes hores va començar a tenir gana de debò; per fi
va fer cap a una casona mig enrunada en la qual hi vivia una velleta sola i pobra com una rata, i
tan vella que quasi bé no es podia valer. El rei li va demanar si tenia alguna cosa per menjar; però
aquella bona dona tota espantada en veure a casa seva un cavaller tan distingit i elevat, ni va
saber què dir-li ni què fer. El rei empès per la gana, va obrir un calaix d’una taulota i hi va trobar un
rosegó de pa sec com un os. Entre mil altres rampoines va trobar una cabeça d’alls i, sense haverse’n
vist mai de tan fresques, el rei va posar al foc una cassola tota fumada que corria per allí i va
fer una sopa d’all, que va trobar boníssima i gustosa com si mai en tota la seva vida no hagués
menjat res de millor.
Aplacada la gana, el rei li va donar una moneda d’or a la velleta perquè pogués comprar-se menjar
i se n’anà, aviat va trobar-se amb un escamot de la seva gent que el cercava i varen tornar cap a
palau.
El record deliciós d’aquella sopa d’all va mantenir-se viu en ell. I sempre pensava que si ell que
no hi entenia gens ni mica de guisofis, havia fet unes sopes tan suculentes i saboroses, com les
faria el seu cuiner, que era un gran mestre en l’art de cuinar! I el dia que li escaigué cridà el cuiner
i li manà que fes una sopa d’all. El cuiner tot sorprès per aquell encàrrec, complí el manament reial
i portà les sopes a taula. El rei les tastà i encara escup ara; les va trobar insípides i sense cap
mena de gust. Cridà tot seguit el cuiner i, tot enfurismat, preguntà com havia fet les sopes i era
tant gran la seva indignació que manà que el pengessin per poca traça i mal cuiner.
Els cortesans que tenien més influència amb el rei varen córrer per fer-li veure que si havia trobat
tan exquisides les sopes que s’havia menjat al mig del bosc no era pas perquè fossin millors que
les que li havia portat el cuiner, sinó perquè aquell dia portava una gran gana. Després de rumiarhi
una bona estona el rei es donà per convençut i perdonà el cuiner. També va pensar que no era
la millor cosa del món enfadar-se per tan poca cosa i tan de pressa.